Brasil s’havia proclamat campiona mundial a Suècia 1958 i Xile 1962, però a Anglaterra 1966 no va poder superar la primera fase del torneig, finalitzant un cicle extraordinari de la Canarinha. Quatre anys després del fracàs anglès, la Seleçao es va presentar al mundial de Mèxic només amb un futbolista que havia guanyat els dos primers títols mundials: el gran Pelé. Però O Rei, considerat des de molts sectors el millor jugador de la història, no era l’únic representant dels triomfs de Suècia i Xile, doncs un altre membre d’aquells extraordinaris equips, Mário Zagallo, n’era el seleccionador.
Malgrat la presència de grans jugadors defensius, com el lateral dret i capità Carlos Alberto i el central Piazza, sens dubte eren els cinc futbolistes de caire ofensiu les grans estrelles d’aquell conjunt brasiler: a més a més de Pelé, els components eren Jairzinho, únic futbolista capaç de marcar en la totalitat de partits d’un mundial, Gérson, Tostao i Rivellino. Si es fes una votació popular per elegir el millor equip de la història del futbol, molt probablement aquell meravellós Brasil de 1970 en seria el guanyador
La Canarinha va fer a terres mexicanes un torneig excel·lent i, després de vèncer l’Uruguai en les semifinals, va derrotar brillantment (4-1) un dels millors equips italians (Albertosi, Burgnich, Mazzola, Riva, Rivera...) de tots els temps. Molta gent és pot plantejar la següent qüestió: seria competitiu un quadro d’aquelles característiques en l’actualitat ? Segons el meu parer, seria inviable per manca de físic i força.
Després de proclamar-se tricampiona mundial, i malgrat disposar de magnífics futbolistes com Zico, Nelinho, Dirceu, Sócrates, Falcao o Eder, Brasil va iniciar una travessia pel desert, de la qual no en va sortir fins el Mundial d’Estats Units 1994, quan va obtenir la seva quarta corona.
Seleccionador: Mário Zagallo.
Un onze: Félix, Carlos Alberto, Brito, Piazza, Everaldo, Clodoaldo, Gérson, Rivellino, Jairzinho, Tostao i Pelé.
El més positiu: els cinc jugadors més ofensius / la final mundialista contra Italia / la definitiva consolidació de Pelé.
El més negatiu: la presència de Pelé va enfosquir una mica excel·lents futbolistes com Jairzinho o Rivellino / la retirada d'O Rei de la selecció poc després del certamen / que Brasil trigués 24 anys en aconseguir el quart títol.
Malgrat la presència de grans jugadors defensius, com el lateral dret i capità Carlos Alberto i el central Piazza, sens dubte eren els cinc futbolistes de caire ofensiu les grans estrelles d’aquell conjunt brasiler: a més a més de Pelé, els components eren Jairzinho, únic futbolista capaç de marcar en la totalitat de partits d’un mundial, Gérson, Tostao i Rivellino. Si es fes una votació popular per elegir el millor equip de la història del futbol, molt probablement aquell meravellós Brasil de 1970 en seria el guanyador
La Canarinha va fer a terres mexicanes un torneig excel·lent i, després de vèncer l’Uruguai en les semifinals, va derrotar brillantment (4-1) un dels millors equips italians (Albertosi, Burgnich, Mazzola, Riva, Rivera...) de tots els temps. Molta gent és pot plantejar la següent qüestió: seria competitiu un quadro d’aquelles característiques en l’actualitat ? Segons el meu parer, seria inviable per manca de físic i força.
Després de proclamar-se tricampiona mundial, i malgrat disposar de magnífics futbolistes com Zico, Nelinho, Dirceu, Sócrates, Falcao o Eder, Brasil va iniciar una travessia pel desert, de la qual no en va sortir fins el Mundial d’Estats Units 1994, quan va obtenir la seva quarta corona.
Seleccionador: Mário Zagallo.
Un onze: Félix, Carlos Alberto, Brito, Piazza, Everaldo, Clodoaldo, Gérson, Rivellino, Jairzinho, Tostao i Pelé.
El més positiu: els cinc jugadors més ofensius / la final mundialista contra Italia / la definitiva consolidació de Pelé.
El més negatiu: la presència de Pelé va enfosquir una mica excel·lents futbolistes com Jairzinho o Rivellino / la retirada d'O Rei de la selecció poc després del certamen / que Brasil trigués 24 anys en aconseguir el quart títol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario