El 1981, quan només tenia 31 anys, el polèmic Javier Clemente es va fer càrrec del primer equip de l’Athletic de Bilbao i podríem dir, sense temor a equivocar-nos, que va dirigir l’última gran plantilla de la història del popular club basc, que llavors comptava amb jugadors com Zubizarreta, Urkiaga, De Andrés, Sarabia o els duríssims Goikoetxea i Lizarazu.
Clemente sempre ha aixecat moltes expectatives al seu voltant, positives o negatives, però sense deixar mai ningú indiferent. Els seus defensors comenten que amb un joc pràctic, tàctic i molt ordenat ha estat capaç de convertir-se en un dels millors entrenadors espanyols de les últimes tres dècades. En canvi, els seus detractors opinen que els seus equips han estat la simbolització de l’anti-futbol i la duresa.
En la seva primera temporada a l’Athletic Club, considerada de transició, va classificar l’equip per a la Copa de la UEFA, en la segona va aconseguir el títol de Lliga, el qual no obtenia l’entitat basca des de la dècada dels anys 50, i en la tercera va assolir el doblet Lliga / Copa del Rei. A partir de la quarta campanya es va iniciar la decadència.
Pel que fa a la primera Lliga, la temporada 1982/1983, l’Athletic va anar clarament de menys a més i Clemente va confiar en joves futbolistes com el porter Zubizarreta, a qui va mantenir de titular en detriment de l’expert Cedrún i malgrat les moltes crítiques que va rebre. A pesar d’arribar a l’última jornada per darrere el Real Madrid, aquest va caure sorprenentment a l’estadi del València, que es va salvar de baixar de categoria gràcies a aquella victòria, mentre l’Athletic va golejar el Las Palmas a l’estadi Insular, suposant el descens dels canaris a segona divisió.
Quant a la segona Lliga, la temporada 1983/1984, el conjunt de Clemente va tenir una trajectòria més regular que l’any anterior, però en cap moment va poder deixar massa enrere ni el Real Madrid ni tampoc el FC Barcelona. Tots tres equips van arribar amb possibilitats a la darrera jornada i tots tres van aconseguir el triomf en els seus respectius encontres, però els bascos es van endur el torneig per millor “gol - average” que el club madridista. Els biscaïns van vèncer en l’últim partit la Real Sociedad en el derbi basc i de res van servir les victòries de Madrid i Barça a Sarrià i el Vicente Calderón respectivament.
Sis dies més tard del segon títol de Lliga, l’Athletic va conquistar la Copa del Rei a l’estadi Santiago Bernabéu i va assolir un històric doblet. Els blanc-i-vermells van batre el Barça de César Luis Menotti i Diego Armando Maradona en un partit gris i avorrit, gràcies a un gol matiner d’Endika. Malauradament, aquella final va passar especialment a la història per la batalla campal que hi va haver, després de finalitzar el partit, entre diversos jugadors dels dos conjunts, amb el protagonisme de Maradona, el qual va jugar el seu darrer matx com a blaugrana.
Després del doble triomf Lliga / Copa es va iniciar la decadència d’aquell Athletic, que encara va aguantar bastant bé l’exercici 1984/1985 amb el tercer lloc a la Lliga, per darrere del campió Barça i l’Atlético de Madrid, i arribant de nou a la final de la Copa del Rei, que va perdre al Bernabéu contra els matalassers. Durant la temporada 1985/1986 Clemente va ser destituït, entre d’altres coses, pel seu enfrontament amb Sarabia, el seu futbolista més talentós. A partir d’aquell moment, l’entrenador de Barakaldo va iniciar una llarga i errant carrera que el va portar, per exemple, a la selecció espanyola i dues vegades més a San Mamés, on va quedar molt lluny dels èxits de la primera etapa.
Entrenador: Javier Clemente.
Un onze tipus: Zubizarreta, Urkiaga, Lizarazu, Goikoetxea, Núñez, Sola, De Andrés, Urtubi, Dani, Sarabia i Argote.
El més positiu: potser el millor Athletic Club de tots els temps / la personalitat del tècnic / l'espirit de lluita i la garra d'aquell conjunt.
El més negatiu: el joc / les polèmiques de l'entrenador / l'enfrontament entre Clemente i Sarabia.
Clemente sempre ha aixecat moltes expectatives al seu voltant, positives o negatives, però sense deixar mai ningú indiferent. Els seus defensors comenten que amb un joc pràctic, tàctic i molt ordenat ha estat capaç de convertir-se en un dels millors entrenadors espanyols de les últimes tres dècades. En canvi, els seus detractors opinen que els seus equips han estat la simbolització de l’anti-futbol i la duresa.
En la seva primera temporada a l’Athletic Club, considerada de transició, va classificar l’equip per a la Copa de la UEFA, en la segona va aconseguir el títol de Lliga, el qual no obtenia l’entitat basca des de la dècada dels anys 50, i en la tercera va assolir el doblet Lliga / Copa del Rei. A partir de la quarta campanya es va iniciar la decadència.
Pel que fa a la primera Lliga, la temporada 1982/1983, l’Athletic va anar clarament de menys a més i Clemente va confiar en joves futbolistes com el porter Zubizarreta, a qui va mantenir de titular en detriment de l’expert Cedrún i malgrat les moltes crítiques que va rebre. A pesar d’arribar a l’última jornada per darrere el Real Madrid, aquest va caure sorprenentment a l’estadi del València, que es va salvar de baixar de categoria gràcies a aquella victòria, mentre l’Athletic va golejar el Las Palmas a l’estadi Insular, suposant el descens dels canaris a segona divisió.
Quant a la segona Lliga, la temporada 1983/1984, el conjunt de Clemente va tenir una trajectòria més regular que l’any anterior, però en cap moment va poder deixar massa enrere ni el Real Madrid ni tampoc el FC Barcelona. Tots tres equips van arribar amb possibilitats a la darrera jornada i tots tres van aconseguir el triomf en els seus respectius encontres, però els bascos es van endur el torneig per millor “gol - average” que el club madridista. Els biscaïns van vèncer en l’últim partit la Real Sociedad en el derbi basc i de res van servir les victòries de Madrid i Barça a Sarrià i el Vicente Calderón respectivament.
Sis dies més tard del segon títol de Lliga, l’Athletic va conquistar la Copa del Rei a l’estadi Santiago Bernabéu i va assolir un històric doblet. Els blanc-i-vermells van batre el Barça de César Luis Menotti i Diego Armando Maradona en un partit gris i avorrit, gràcies a un gol matiner d’Endika. Malauradament, aquella final va passar especialment a la història per la batalla campal que hi va haver, després de finalitzar el partit, entre diversos jugadors dels dos conjunts, amb el protagonisme de Maradona, el qual va jugar el seu darrer matx com a blaugrana.
Després del doble triomf Lliga / Copa es va iniciar la decadència d’aquell Athletic, que encara va aguantar bastant bé l’exercici 1984/1985 amb el tercer lloc a la Lliga, per darrere del campió Barça i l’Atlético de Madrid, i arribant de nou a la final de la Copa del Rei, que va perdre al Bernabéu contra els matalassers. Durant la temporada 1985/1986 Clemente va ser destituït, entre d’altres coses, pel seu enfrontament amb Sarabia, el seu futbolista més talentós. A partir d’aquell moment, l’entrenador de Barakaldo va iniciar una llarga i errant carrera que el va portar, per exemple, a la selecció espanyola i dues vegades més a San Mamés, on va quedar molt lluny dels èxits de la primera etapa.
Entrenador: Javier Clemente.
Un onze tipus: Zubizarreta, Urkiaga, Lizarazu, Goikoetxea, Núñez, Sola, De Andrés, Urtubi, Dani, Sarabia i Argote.
El més positiu: potser el millor Athletic Club de tots els temps / la personalitat del tècnic / l'espirit de lluita i la garra d'aquell conjunt.
El més negatiu: el joc / les polèmiques de l'entrenador / l'enfrontament entre Clemente i Sarabia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario