Aquesta setmana he tingut notícia de la mort de Bio. No va ser una gran estrella, però durant els anys 70 i 80 va tenir el mèrit de jugar als dos equips grans de Catalunya: Barça i Espanyol. Com ha succeït amb molts altres esportistes d’origen humil, el davanter brasiler no va saber assimilar el vertiginós pas de la pobresa a l’èxit i la fama. En aquesta circumstància també van passar, o encara hi estan passant, autèntics mites de l’esport com Garrincha, Carlos Monzón, Diego Armando Maradona o Mike Tyson, sense oblidar-nos d’un altre futbolista que va formar part de les entitats blaugrana i blanc-i-blava: Canito.
Recordo l’arribada de Bio al futbol espanyol, mitjan la dècada dels 70, per integrar-se en el modest Terrassa, llavors equip de la segona divisió A. Les seves grans actuacions a l’equip del Vallès Occidental li van valer el fitxatge ni més ni menys que pel FC Barcelona, club el qual el va contractar el 1978.
La veritat és que al Camp Nou hi va tenir molt poques oportunitats en un equip que aleshores havia fitxat un dels millors davanters centre del continent europeu, l’austríac Hansi Krankl. Bio a penes va comptar primer per a Lucien Muller i més tard per a Joaquim Rifé, però sempre serà recordat per ser un dels homes que va transformar el seu penal a la tanda de l’històric partit de la Recopa davant l’Anderlecht. El brasiler, per cert, va ser qui va realitzar el tir més brillant amb la clàssica “paradinha”.
Motivat pels pocs partits que disputava, Bio va fitxar més tard per l’Espanyol, on no va tenir massa bona relació amb el peculiar José María Maguregui, i va acabar la seva etapa d'elit a les files del Màlaga. Posteriorment va iniciar una trajectòria per modestíssims del futbol català com el Polvoritense, club que li va atorgar un lloc a les seves instal·lacions per dormir-hi en un moment en què els problemes econòmics ja eren força greus per al davanter.
Amb la notícia de la seva defunció m’he pogut assabentar del seu retorn al Brasil i de la seva vida d’indigent a les rodalies de la gran urbs de Sao Paulo. Una vegada l’Associació de Veterans del Barça va tenir informació de la precària situació de l’exfutbolista, li va atorgar una pensió mensual, però ja era massa tard, i després d’emmalaltir greument, Bio ha trobat la mort.
Les causes d’aquesta tragèdia, a més a més de no saber assimilar sobtadament la fama, la popularitat i un estatus econòmic alt, poden trobar-se en les males companyies, les nefastes influències d’un entorn indesitjable o en la mala inversió dels diners obtinguts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario