El 1955, el mateix any en què es va crear la Copa d’Europa, es va fundar la Copa de Fires. El torneig, que està considerat el preàmbul de la Copa de la UEFA, es jugava en principi entre equips situats en ciutats que eren seu de diferents fires de mostres i la primera edició no va finalitzar fins l’any 1958.
El FC Barcelona, en un període en què tenia un dels millors equips de la seva història - Ramallets, Segarra, Olivella, Basora, Evaristo, Kubala (foto), Suárez, Kocsis o Czibor -, va ser el campió de les dues primeres edicions (la segona va tenir lloc entre 1958 i 1960). Els catalans va vèncer el 1958 una selecció de Londres i el 1960 un altre conjunt anglès, el Birmingham City.
El 1961, el mateix any en què un altre equip italià, el Fiorentina, va obtenir la primera Recopa de la història, el Roma va aconseguir la tercera edició de la Copa de Fires, vencent el Birmingham, que va jugar també sense èxit la seva segona final consecutiva.
Entre 1962 i 1964 es va produir el trienni hispà, amb dos títols del València i un del Saragossa. El club valencià, on hi destacaven homes com Quincoces, Paquito, Ribelles o Waldo, va guanyar i golejar el FC Barcelona el 1962, que va jugar la seva quarta final en tres edicions, i el 1963 va assolir de nou el torneig arran d’una victòria davant el Dinamo de Zagreb, primer club de l’Europa comunista en arribar a una final continental. Finalment, el 1964 un dels millors Saragossa de la història, amb els "magnífics" Canario, Santos, Marcelino, Villa i Lapetra, es va imposar al València, en partit únic jugat al Camp Nou de Barcelona.
El Ferencavaros hongarès va ser l’any 1966 el primer club pertanyent a la llavors Europa comunista en conquistar un torneig europeu. A més a més els de Budapest van vèncer el poderós Juventus, l’equip més popular d’Italià, en el mateix estadi Comunal de Torí.
El 1966 el FC Barcelona es va convertir en tricampió de la competició arran de vèncer el Saragossa a la tercera final jugada entre dos conjunts de la Lliga espanyola. Malgrat que els catalans van caure en el partit d’anada al Camp Nou, van remuntar en el de tornada a la Romareda, amb Pujol com a autor d’un hat-trick i gran protagonista del matx. Altres blaugranes destacats eren Sadurní, Gallego, Eladio, Torres, Fusté i Zaldúa.
Dos anys després del títol guanyat pel Ferenvaros, el Dinamo de Zagreb, que ja havia disputat la final el 1963, va ser el segon club de l’Europa comunista en assolir la Copa de Fires, després de superar el Leeds United. Els anglesos, però, només van haver d’esperar un any per oblidar la derrota i el 1968 van guanyar la final precisament davant el Ferencvaros.
La Copa de Fires, entre 1968 i 1971, va tenir un domini anglès espectacular amb els títols, per ordre cronològic, de Leeds United, ja comentat, Newcastle United, Arsenal i novament Leeds United, que va obtenir el seu segon campionat.
Els blanc-i-negres van derrotar l’Ujpest Dosza, segon club hongarès i tercer de l’Europa comunista en jugar la final; els londinencs van superar l’Anderlecht, primer equip belga en disputar una final europea, i els de Yorkshire van vèncer el Juventus, que tampoc va tenir fortuna en la seva segona tentativa de guanyar el títol.
En aquest punt la Copa de Fires es va convertir en Copa de la UEFA, però abans del canvi de denominació es va celebrar al Camp Nou un partit entre el primer campió, el FC Barcelona, i l’últim vencedor, el Leeds United, amb victòria final dels catalans.
El FC Barcelona, en un període en què tenia un dels millors equips de la seva història - Ramallets, Segarra, Olivella, Basora, Evaristo, Kubala (foto), Suárez, Kocsis o Czibor -, va ser el campió de les dues primeres edicions (la segona va tenir lloc entre 1958 i 1960). Els catalans va vèncer el 1958 una selecció de Londres i el 1960 un altre conjunt anglès, el Birmingham City.
El 1961, el mateix any en què un altre equip italià, el Fiorentina, va obtenir la primera Recopa de la història, el Roma va aconseguir la tercera edició de la Copa de Fires, vencent el Birmingham, que va jugar també sense èxit la seva segona final consecutiva.
Entre 1962 i 1964 es va produir el trienni hispà, amb dos títols del València i un del Saragossa. El club valencià, on hi destacaven homes com Quincoces, Paquito, Ribelles o Waldo, va guanyar i golejar el FC Barcelona el 1962, que va jugar la seva quarta final en tres edicions, i el 1963 va assolir de nou el torneig arran d’una victòria davant el Dinamo de Zagreb, primer club de l’Europa comunista en arribar a una final continental. Finalment, el 1964 un dels millors Saragossa de la història, amb els "magnífics" Canario, Santos, Marcelino, Villa i Lapetra, es va imposar al València, en partit únic jugat al Camp Nou de Barcelona.
El Ferencavaros hongarès va ser l’any 1966 el primer club pertanyent a la llavors Europa comunista en conquistar un torneig europeu. A més a més els de Budapest van vèncer el poderós Juventus, l’equip més popular d’Italià, en el mateix estadi Comunal de Torí.
El 1966 el FC Barcelona es va convertir en tricampió de la competició arran de vèncer el Saragossa a la tercera final jugada entre dos conjunts de la Lliga espanyola. Malgrat que els catalans van caure en el partit d’anada al Camp Nou, van remuntar en el de tornada a la Romareda, amb Pujol com a autor d’un hat-trick i gran protagonista del matx. Altres blaugranes destacats eren Sadurní, Gallego, Eladio, Torres, Fusté i Zaldúa.
Dos anys després del títol guanyat pel Ferenvaros, el Dinamo de Zagreb, que ja havia disputat la final el 1963, va ser el segon club de l’Europa comunista en assolir la Copa de Fires, després de superar el Leeds United. Els anglesos, però, només van haver d’esperar un any per oblidar la derrota i el 1968 van guanyar la final precisament davant el Ferencvaros.
La Copa de Fires, entre 1968 i 1971, va tenir un domini anglès espectacular amb els títols, per ordre cronològic, de Leeds United, ja comentat, Newcastle United, Arsenal i novament Leeds United, que va obtenir el seu segon campionat.
Els blanc-i-negres van derrotar l’Ujpest Dosza, segon club hongarès i tercer de l’Europa comunista en jugar la final; els londinencs van superar l’Anderlecht, primer equip belga en disputar una final europea, i els de Yorkshire van vèncer el Juventus, que tampoc va tenir fortuna en la seva segona tentativa de guanyar el títol.
En aquest punt la Copa de Fires es va convertir en Copa de la UEFA, però abans del canvi de denominació es va celebrar al Camp Nou un partit entre el primer campió, el FC Barcelona, i l’últim vencedor, el Leeds United, amb victòria final dels catalans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario