Malgrat les continuades sortides de to de Joan Laporta (baixar-se els pantalons a l’aeroport del Prat, polèmic discurs en la trobada de penyes, patètica actitud a l’estadi d’Old Trafford...) i l’actual crisi esportiva que viu el FC Barcelona, la qual no ha sabut gestionar gens bé, crec que la moció de censura que Oriol Giralt ha presentat contra el president és força injusta. Ara bé, també ho va ser la que el mateix Laporta, com a líder de la plataforma opositora l’Elefant Blau, va presentar contra el llavors president Josep Lluís Núñez ara fa 10 anys.
Núñez, durant els seus 22 anys de presidència, va merèixer no una, sinó vàries mocions de censura, sobretot durant la seva primera dècada com a màxim mandatari de l’entitat catalana, quan el club només va aconseguir un títol de Lliga, van passar pel Camp Nou un munt d’entrenadors i hi van haver diversos escàndols amb futbolistes com Diego Armando Maradona i Bernd Schuster.
Tanmateix, quan hi va tenir lloc la moció de censura, el Barça acabava de guanyar, de la mà de Bobby Robson, tres títols oficials (Copa del Rei, Supercopa d’Espanya i Recopa) i a més Núñez feia només uns pocs mesos que havia vençut clarament en unes eleccions contra Àngel Fernández.
Ara Laporta es troba en el “bàndol” contrari i observa com perilla el seu càrrec després de dos anys profundament negatius en el tema esportiu. No obstant, seria just reconèixer, i jo crec que així ho haurien de fer els socis i les sòcies del club, que el president va agafar el 2003 una entitat que era una ruïna esportiva, econòmica i social i que només tres anys més tard s’havia convertit en una institució triomfant (dos campionats de Lliga, dos de la Supecopa d’Espanya i la Champions League de Saint - Denis), sanejada econòmicament i plenament unida en l’aspecte social, sense oblidar que va aconseguir expulsar els grups més violents del Camp Nou.
Núñez, durant els seus 22 anys de presidència, va merèixer no una, sinó vàries mocions de censura, sobretot durant la seva primera dècada com a màxim mandatari de l’entitat catalana, quan el club només va aconseguir un títol de Lliga, van passar pel Camp Nou un munt d’entrenadors i hi van haver diversos escàndols amb futbolistes com Diego Armando Maradona i Bernd Schuster.
Tanmateix, quan hi va tenir lloc la moció de censura, el Barça acabava de guanyar, de la mà de Bobby Robson, tres títols oficials (Copa del Rei, Supercopa d’Espanya i Recopa) i a més Núñez feia només uns pocs mesos que havia vençut clarament en unes eleccions contra Àngel Fernández.
Ara Laporta es troba en el “bàndol” contrari i observa com perilla el seu càrrec després de dos anys profundament negatius en el tema esportiu. No obstant, seria just reconèixer, i jo crec que així ho haurien de fer els socis i les sòcies del club, que el president va agafar el 2003 una entitat que era una ruïna esportiva, econòmica i social i que només tres anys més tard s’havia convertit en una institució triomfant (dos campionats de Lliga, dos de la Supecopa d’Espanya i la Champions League de Saint - Denis), sanejada econòmicament i plenament unida en l’aspecte social, sense oblidar que va aconseguir expulsar els grups més violents del Camp Nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario