Ara fa 10 anys de la primera temporada de Louis van Gaal com a entrenador del FC Barcelona. L’holandès va aconseguir guanyar la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d’Europa, conquistant el primer doble Lliga / Copa del club des de 1959. No obstant, la campanya, com les posteriors amb l’enèrgic tècnic neerlandès, va estar presidida per la polèmica i la crispació. Com és possible que això succeís en un exercici esportivament tan positiu ?
- Un campionat irregular. El Barça del primer any de Van Gaal no va ser un conjunt massa brillant ni tampoc regular, doncs va tenir continus alts i baixos i encara es recorden remuntades increïbles en partits que semblaven totalment controlats.
- Un entrenador excessivament tens. Potser el president Josep Lluís Núñez va advertir Van Gaal que la premsa esportiva catalana era complicada i que suposava una de les parts essencials del difícil entorn blaugrana. Per aquesta raó penso que l’holandès, amb els seus continus enfrontaments amb els mitjans de comunicació, realitzava una tàctica més defensiva que no pas ofensiva.
- Un entorn molt carregat. El cessament de Johan Cruyff un any abans de l’arribada de Van Gaal va enrarir molt l’ambient al Camp Nou, produint-se una important crisi social a l’entitat catalana. Va ser en aquell moment quan va aparèixer la plataforma opositora a Núñez l’Elefant Blau, que va presentar a meitat de temporada una polèmica moció de censura contra el president. L’entorn era llavors pràcticament irrespirable.
- El rendiment a la Lliga de Campions. Després de superar en la prèvia amb dificultats el modest Skonto de Riga, el Barça va realitzar una pèssima fase de grups de la Champions League i en va quedar eliminat arran d’ocupar l’última posició per darrere de tres rivals assequibles com Dinamo de Kiev, PSV Eindhoven i Newcastle United. A més a més, aquella temporada l’etern rival, el Real Madrid, va assolir la Copa d’Europa després de 32 anys sense obtenir-la.
- Un campionat irregular. El Barça del primer any de Van Gaal no va ser un conjunt massa brillant ni tampoc regular, doncs va tenir continus alts i baixos i encara es recorden remuntades increïbles en partits que semblaven totalment controlats.
- Un entrenador excessivament tens. Potser el president Josep Lluís Núñez va advertir Van Gaal que la premsa esportiva catalana era complicada i que suposava una de les parts essencials del difícil entorn blaugrana. Per aquesta raó penso que l’holandès, amb els seus continus enfrontaments amb els mitjans de comunicació, realitzava una tàctica més defensiva que no pas ofensiva.
- Un entorn molt carregat. El cessament de Johan Cruyff un any abans de l’arribada de Van Gaal va enrarir molt l’ambient al Camp Nou, produint-se una important crisi social a l’entitat catalana. Va ser en aquell moment quan va aparèixer la plataforma opositora a Núñez l’Elefant Blau, que va presentar a meitat de temporada una polèmica moció de censura contra el president. L’entorn era llavors pràcticament irrespirable.
- El rendiment a la Lliga de Campions. Després de superar en la prèvia amb dificultats el modest Skonto de Riga, el Barça va realitzar una pèssima fase de grups de la Champions League i en va quedar eliminat arran d’ocupar l’última posició per darrere de tres rivals assequibles com Dinamo de Kiev, PSV Eindhoven i Newcastle United. A més a més, aquella temporada l’etern rival, el Real Madrid, va assolir la Copa d’Europa després de 32 anys sense obtenir-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario