La gran crisi esportiva i social que està vivint el FC Barcelona està tapant els molts problemes que ha tingut i continua tenint l’altra gran entitat esportiva de la ciutat: el RCD Espanyol. L’últim capítol de l’enfonsament “perico” ha estat la marxa de l’entrenador Ernesto Valverde (foto), que dirigirà l’Olympiacòs la pròxima temporada.
Les causes de la crisi blanc-i-blava podríem resumir-les de la següent manera:
Una plantilla curta. Valverde ha disposat aquestes dues últimes temporades d’un important i interessant onze tipus, però en canvi no ha tingut una plantilla suficientment àmplia, la qual permetés fer canvis per lesions, sancions o baixa forma de diferents futbolistes sense que l’equip se’n ressentís.
Baixada física. Després d’una primera volta de Lliga espectacular, en què l’Espanyol va acabar en zona Champions, el conjunt blanc-i-blau s’ha enfonsat físicament durant la segona meitat del campionat.
Autocomplaença. Una qüestió que coneixen força en el Camp Nou i que també a Montjuïc hi ha tingut lloc per part d’alguns futbolistes. El millor exemple en podria ser Albert Riera.
La llarguíssima lesió d’Iván de la Peña. El centrecampista càntabre, home clau i bàsic en l’Espanyol els darrers anys, ha estat pràcticament inèdit durant la campanya recentment finalitzada.
Les repetides lesions de Raúl Tamudo. El capità i gran referent del club els últims temps, i també un dels millors futbolistes en la història de l’entitat, continua amb el calvari de les lesions: durant la primera d’elles es va iniciar la crisi de resultats de l’equip i la segona l’ha deixat fora de la pròxima Eurocopa.
Poca ambició de la directiva. Valverde ho va denunciar poc abans de la seva dimissió: la junta espanyolista s’ho pensa massa abans de realitzar diferents incorporacions.
Els darrers fitxatges. Dels homes que van arribar a Montjuïc el passat estiu (Lafuente, Clemente, Lola, Valdo i Ewerthon), només l’interior lleonès ha jugat amb assiduïtat com a titular.
Les causes de la crisi blanc-i-blava podríem resumir-les de la següent manera:
Una plantilla curta. Valverde ha disposat aquestes dues últimes temporades d’un important i interessant onze tipus, però en canvi no ha tingut una plantilla suficientment àmplia, la qual permetés fer canvis per lesions, sancions o baixa forma de diferents futbolistes sense que l’equip se’n ressentís.
Baixada física. Després d’una primera volta de Lliga espectacular, en què l’Espanyol va acabar en zona Champions, el conjunt blanc-i-blau s’ha enfonsat físicament durant la segona meitat del campionat.
Autocomplaença. Una qüestió que coneixen força en el Camp Nou i que també a Montjuïc hi ha tingut lloc per part d’alguns futbolistes. El millor exemple en podria ser Albert Riera.
La llarguíssima lesió d’Iván de la Peña. El centrecampista càntabre, home clau i bàsic en l’Espanyol els darrers anys, ha estat pràcticament inèdit durant la campanya recentment finalitzada.
Les repetides lesions de Raúl Tamudo. El capità i gran referent del club els últims temps, i també un dels millors futbolistes en la història de l’entitat, continua amb el calvari de les lesions: durant la primera d’elles es va iniciar la crisi de resultats de l’equip i la segona l’ha deixat fora de la pròxima Eurocopa.
Poca ambició de la directiva. Valverde ho va denunciar poc abans de la seva dimissió: la junta espanyolista s’ho pensa massa abans de realitzar diferents incorporacions.
Els darrers fitxatges. Dels homes que van arribar a Montjuïc el passat estiu (Lafuente, Clemente, Lola, Valdo i Ewerthon), només l’interior lleonès ha jugat amb assiduïtat com a titular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario