He parlat alguna vegada de Johan Cruyff en aquest bloc, però vull tornar a comentar que per a mi l’holandès ha estat el millor futbolista del món a la dècada dels 70 i un dels cinc més grans de la història, malgrat que, després d’un primer any excepcional, va tenir quatre campanyes una mica decebedores com a jugador del FC Barcelona. A més, ha estat, segons la meva opinió i la de molts altres, el millor entrenador de tots els temps de l’entitat blaugrana, a pesar de decisions molt estranyes en les dues primeres i les dues darreres temporades a la banqueta del Camp Nou.
Tanmateix, des de que escriu cada dilluns un article, abans a la Vanguardia i actualment al Periódico, em sorprèn i fins i tot alguna vegada em provoca cert enuig, com m’imagino que passa amb molts altres lectors dels seus escrits setmanals. No oblidem les crítiques, alguns cops molt dures, a Ronaldinho i Deco en les millors campanyes d’aquests dos futbolistes al Camp Nou, quan van ser els grans artífexs, juntament amb Samuel Eto’o, de que l’equip català guanyés dos campionats de Lliga i un de la Champions League. També hem de recordar com, durant la totalitat de la temporada anterior, va defensar fermament Thierry Henry, malgrat el pèssim rendiment del davanter francès.
El passat dilluns Cruyff va comentar a la contraportada del Periódico que el Barça havia realitzat contra el Racing al Camp Nou, partit disputat dissabte i que va acabar amb empat a un gol, un dels millors encontres dels últims temps. És possible que el grup de Pep Guardiola fes un matx correcte, és probable que mereixés els tres punts, però sembla una autèntica barbaritat comentar el que va escriure el constructor del Dream Team.
És evident que Cruyff defèn Guardiola com abans va fer amb Frank Rijkaard, fins i tot en els moments més negatius, i com molt probablement faria amb Marco van Basten si l’actual entrenador de l’Ajax s’hagués convertit en preparador barcelonista. Tant el tècnic català com els dos holandesos podríem dir que són alguns dels seus “fills futbolístics”. Però que passaria si el preparador del Barça fos, per exemple, José Mourinho ? És possible que els retrets cap a l'entrenador portuguès necesitessin el doble d’espai del que ara disposa Cruyff en els seus articles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario