França, amfitrió de la primera edició el 1960, va ser el país encarregat d’organitzar l’Eurocopa de 1984, la segona amb la participació de vuit seleccions. A més del conjunt local es van classificar Alemanya Federal, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Iugoslàvia, Portugal i Romania. Sorprenentment, Itàlia, que dos anys abans s’havia proclamat campiona mundial a Espanya, en va quedar fora.
La selecció espanyola, entrenada per Miguel Muñoz, va arribar a la fase final després de l’espectacular i històrica victòria contra la modestíssima Malta (12-1) en el darrer partit de la fase de classificació i, malgrat que el seu joc pràcticament no va convèncer ningú, es va plantar fins a la final del campionat. En la fase de grups, després de dos decebedors empats contra Romania i Portugal, l’equip de Muñoz va vèncer Alemanya, gràcies a un gol de Maceda en l’últim minut de l’encontre. En semifinals, el conjunt espanyol va eliminar una gran Dinamarca a la tanda de penals, després que el matx finalitzés amb empat a un gol, marcant de nou Maceda per a la selecció espanyola.
El conjunt espanyol va disputar la final contra França. L’equip amfitrió va jugar un campionat extraordinari i va guanyar tots els partits que va disputar. Si bé és veritat que els “bleus”, entrenats per Michel Hidalgo, tenien un bloc fantàstic, en què hi destacaven homes com Bats, Amorós, Bossis, Battiston, Fernández, Giresse, Tigana o Platini (a la foto amb el trofeu), la indiscutible estrella d’aquell grup, que va realitzar un torneig espectacular, en el qual va marcar nou gols en cinc partits. Els francesos van superar sense problemes la fase de grups, davant Dinamarca, Bèlgica i Iugoslàvia, però van tenir enormes problemes en semifinals contra una sorprenent Portugal, havent de remuntar un marcador advers a la pròrroga amb el protagonisme inesperat del central Domergue.
Altres dades significatives de l’Euro de 1984 van ser, d’una banda, la irrupció de Dinamarca, selecció que disposava de brillants futbolistes (Olsen, Lerby, Arnesen, Solskjaer, el mític Simonsen i un iove Laudrup), que va realitzar un futbol esplèndid, però a qui li va mancar ofici en semifinals contra Espanya. D’altra banda, la vigent campiona Alemanya, que va realitzar un joc molt gris i especulatiu que li va acabar passant factura, no va ser capaç de superar la primera fase del torneig.
Pel que fa a la final, disputada al Parc dels Prínceps de París, va tractar-se d’un matx molt igualat i equilibrat, però durant els primers compassos del segon temps hi va tenir lloc la jugada clau: Platini va llançar una falta de forma molt suau i al porter basc Arkonada, que fins llavors havia fet un campionat excel·lent, se li va colar la pilota entre les cames i va entrar a poc a poc al fons de la seva porteria. La selecció de Muñoz es va enfonsar i Bellonne va fer el 2 a 0 definitiu en el descompte. França aconseguia el primer títol oficial de la seva història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario