La recent mort de Joan Segarra (foto), el gran capità d’alguns dels equips més grans de la història del FC Barcelona, ha posat de nou d’actualitat l’anomenat Barça de les Cinc Copes, per als estudiosos de l’entitat catalana la millor època del club blaugrana juntament amb la que va protagonitzar el Dream Team de Johan Cruyff durant els anys 90.
A diferència de l’equip de Johan Cruyff, en què els únics futbolistes del planter en jugar amb assiduïtat, almenys durant els millors anys d’aquell conjunt, van ser Albert Ferrer, Sergi Barjuan, Guillermo Amor i Pep Guardiola, el grup que va dirigir durant el primer lustre del 50 l’hongarès Fernando Daucik era ple de jugadors de la pedrera, com eren els casos del citat Segarra, Antoni Ramallets, potser el millor porter en la història del club, Gustau Biosca, Josep Vergés, Marià Gonzalvo o Estanislau Basora, un dels futbolistes més destacats del Mundial de 1950, disputat al Brasil. A més a més, Daucik disposava del lleonès César Rodríguez o el mític Laszlo Kubala, per a molts el millor jugador del Barça de tots els temps i compatriota i cunyat de l’entrenador.
Durant la temporada 1951/1952, l’exercici en què es van guanyar les cinc copes, el Barça va conquistar el campionat de Lliga, la Copa, la Copa Llatina, un dels precedents de la Copa d’Europa que s’inauguraria tres anys més tard, la Copa Eva Duarte, que era un torneig idèntic al de l’actual Supercopa d’Espanya, i la Copa Martini Rossi, un curiós títol que s’atorgava al club amb la millor diferència de gols (restar els gols rebuts als aconseguits) durant la Lliga. A més a més, el club blaugrana, durant aquella època, va assolir la Lliga de 1953, els campionats de Copa de 1951 i 1953 (en va obtenir tres de forma consecutiva), la Copa Eva Duarte de 1953 i les del torneig Martini Rossi de 1950 i 1953.
El Barcelona finalitzaria una de les seves grans dècades amb un altre gran equip que guanyaria dos títols de Lliga, dos de la Copa i altres dos de la Copa de Fires, les dues primeres edicions de la història d’aquest torneig reconegut com el precedent de la Copa de la UEFA. Es tractava d’una plantilla en què, a les ordres del mític Helenio Herrera, es mantenien homes com Ramallets, Segarra o Kubala i a la qual s’hi havien incorporat altres jugadors com Olivella, Suárez, Kocsis o Czibor.
Entrenador: Ferdinand Daucik.
Un onze: Ramallets, Seguer, Biosca, Segarra, Vergés, Gonzalvo III, Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.
El més positiu: cinc títols en una mateixa temporada / el gran triplet d el'època: Lliga, Copa i Copa Llatina / el mite Kubala.
El més negatiu: el fitxatge frustat de Di Stefano / les lesions de Kubala / que l'hongarès fes certa ombra a llegendes com Ramallets, Segarra, Gonzalvo, Basora o César.
No hay comentarios:
Publicar un comentario