Com havia succeït el 2000, quan Bèlgica i Holanda va compartir-ne l’organització, l’Eurocopa de l'any 2008 va tenir com a seu dos estats: Àustria i Suïssa. Juntament amb els dos països amfitrions s’hi van classificar Alemanya, Croàcia, Espanya, França, Grècia, Holanda, Itàlia, Portugal, Polònia, Txèquia, Romania, Rússia, Suècia i Turquia. Sense cap mena de dubte la gran sorpresa va ser l’eliminació a la fase prèvia d’Anglaterra, malgrat comptar amb excel·lents futbolistes com Beckham, Gerrard, Lampard o Rooney.
A diferència del que va tenir lloc les setmanes prèvies d'altres campionats, com el Mundial de 1998 o l’Eurocopa de l’any 2000, pràcticament ningú apostava ni tan sols un euro per la selecció espanyola. L’equip estatal havia fet una fase de classificació bastant irregular, alguns jugadors importants eren acusats de no tenir prou caràcter i la premsa de Madrid tenia un duríssim enfrontament amb el tècnic Luis Aragonés per la no convocatòria de Raúl. Potser per aquest motiu, el combinat espanyol es va veure lliure de tota pressió, l’absència de la qual va aplanar el camí perquè Espanya, contra tot pronòstic, conquistés el seu segon títol continental, 44 anys després del primer.
Espanya no només es va proclamar campiona d’Europa sinó que a més a més va practicar un futbol ofensiu, atractiu i espectacular, amb un campionat magnífic de jugadors com Casillas, Puyol, Senna, Iniesta, Silva, Torres, Xavi, elegit millor futbolista del torneig, i Villa, màxim anotador del certamen malgrat perdre’s la final per lesió. En la primera fase, el grup d’Aragonés es va imposar a Rússia, Suècia i Grècia, la vigent campiona; en quarts de finals, la ronda tantes vegades maleïda per la selecció estatal, la Roja va superar la sempre incòmoda Itàlia a la tanda de penals; en semifinals va tornar vèncer Rússia i a la final va guanyar Alemanya.
Pel que fa a altres seleccions, destacar el paper de la finalista Alemanya, el sorprenent rendiment de les semifinalistes Rússia i Turquia i, malgrat no superar l’eliminatòria de quarts de final, la trajectòria de Croàcia, Holanda i Portugal, que van desplegar un joc força convincent, però a les quals els hi va mancar ofici en moments importants. Pel contrari, van decebre conjunts com Grècia, que va arribar al torneig com a campiona, la República Txeca i molt especialment unes decadents Itàlia i França, campiona i sots-campiona mundials respectivament.
La final es va disputar a l’estadi Ernst Happel de Viena, l’antic Prater, i Espanya, amb un solitari gol marcat per la llavors estrella del Liverpool Fernando Torres a la primera part, va vèncer Alemanya, equip dirigit per Joachim Löw i amb homes de gran qualitat com Lahm, Ballack, Schweinsteiger o Klose.
No hay comentarios:
Publicar un comentario