El FC Barcelona acaba de completar la millor temporada de la seva història amb un joc espectacular i els títols de la Copa del Rei, la Lliga i la Champions League. Aquests han estat, per ordre alfabètic, els 10 homes fonamentals de la gran campanya blaugrana.
Txiki Begiristáin. Malgrat que segueixo pensant que no està massa encertat amb els fitxatges, i els últims exemples els trobem en Martín Cáceres i Alexander Hleb, el director tècnic va ser l’home que va jugar-se l’arriscada carta de Pep Guardiola i desestimar la més segura aposta de José Mourinho.
Samuel Eto’o. Després de dues campanyes força decebedores, molt influenciades per les lesions, el camerunès, que va tenir el cartell de transferible durant gairebé tot l’estiu, ha ressorgit espectacularment, ha marcat una gran quantitat de gols i s’ha convertir en l’únic futbolista blaugrana en marcar en dues finals de la Lliga de Campions.
Pep Guardiola. Segons la meva opinió i la de molts altres, és el màxim artífex de la gran temporada barcelonista. Es va fer càrrec d’una plantilla enfonsada, caòtica i perdedora i només en uns mesos la va convertir en estable, ben gestionada i guanyadora. Va saber donar les baixes adequades, especialment pel que fa a Ronaldinho i Deco; va convertir en líders del projecte homes com Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Leo Messi; va motivar els futbolistes i va recuperar jugadors que semblaven perduts com Rafa Márquez, Thierry Henry i Samuel Eto’o. És el primer home que conquista, sempre com a integrant del club català, la Copa d’Europa com a futbolista i entrenador.
Thierry Henry. La veritat és que jo, i crec que molts altres afeccionats, havíem perdut quasi tota esperança de veure un gran Henry vestit de blaugrana, per la seva molt decebedora primera campanya al Camp Nou i pel pobre rendiment que va oferir en els inicis de l’actual. Però el davanter francès ha completat una temporada magnífica i els seus gols han estat clau en varis partits, com en l’històric 2 a 6 al Santiago Bernabéu.
Andrés Iniesta. És un cas molt similar del que després comentaré de Xavi Hernández. Era un home secundari i poc protagonista malgrat la seva indiscutible classe, però, arran de la passada Eurocopa, en la qual va ser clau perquè Espanya guanyés el títol, es va convertir en un dels jugadors bàsics del Barça.
Joan Laporta. Sincerament, quan va decidir el passat estiu continuar a la presidència malgrat estar a punt de perdre la moció de censura i observar com li dimitien directius de gran importància, entre els quals es trobaven tres vice-presidents, vaig pensar que era un greu error. No obstant, Laporta ha demostrat saber sortir-se’n de les més grans adversitats, com el seu dia també havia fet Josep Lluís Núñez. És el primer president del Barça en aconseguir dues Copes d’Europa.
Leo Messi. L’estrella argentina ja havia demostrat abastament les seves qualitats tècniques en anteriors temporades, però en l’actual exercici ha estat, arran de la marxa de Ronaldinho, l’inqüestionable líder de l’equip català, ha fet partits excel·lents, ha aconseguit gols meravellosos, ha estat bàsic en xocs clau com el del 2 a 6 al Santiago Bernabéu i el seu concurs ha estat igualment primordial en les finals de la Copa del Rei i la Champions League. La Pilota d’Or no hauria de fer-se esperar.
Gerard Piqué (foto). Ha estat la gran revelació del Barça 2008/2009. Va arribar procedent del Manchester United teòricament com a quart central de l’equip, per darrere de Rafa Márquez, Carles Puyol i fins i tot Martín Cáceres, però, a mesura que ha anat avançant la temporada, el català s’ha anat fent amb un lloc de titular, ha aconseguit ser internacional absolut i ha finalitzat l’exercici com un dels jugadors més en forma del planter barcelonista. El seu caràcter ha estat molt important en la cohesió del vestidor.
Víctor Valdés. El moltes vegades criticat i qüestionat porter de l’Hospitalet ha demostrat una temporada més que es troba entre els millors en la seva demarcació en la història de l’entitat, juntament amb mites del barcelonisme com Antoni Ramallets o Andoni Zubizarreta.
Xavi Hernández. Ningú havia discutit mai ni la seva classe ni la seva qualitat tècnica, però Xavi havia estat un jugador que havia restat moltes vegades a l’ombra de futbolistes com Luis Figo, Rivaldo o Ronaldinho. Des de la passada Eurocopa, la qual va guanyar amb Espanya i en què va ser elegit millor jugador del certamen, ha trobat l’esperit de lideratge que li mancava, fet en què ha estat decisiva la confiança de Pep Guardiola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario