Durant les meves infància, adolescència i joventut, només vaig poder celebrar dos títols de Lliga del FC Barcelona, les conquistades el 1974 i el 1985, les úniques que va aconseguir el club català entre el 1961 i el 1990. Van ser èpoques de decepció, tristesa i frustració per als afeccionats de l’entitat blaugrana, que vèiem com l’equip era generalment incapaç d’aguantar la pressió en els moments importants, era superat continuament en partits com a visitant per 1 a 0, perdia un campionat de Lliga, el de la temporada 1981/1982, després de comptar amb un gran avantatge, o deixava escapar una final de la Copa d’Europa, la de 1986, en què tot ho tenia a favor.
Durant les cinc temporades en què Johan Cruyff va ser jugador del club, no va contribuir gaire a canviar la trajectòria de la institució, amb l’excepció del primer any, quan el Barça, amb un joc excel·lent de l’holandès, va acabar amb una sequera de 14 anys sense guanyar la Lliga. Tanmateix, quan un desesperat Josep Lluís Núñez va fitxar Cruyff com a entrenador, l’any 1988, després d’una crisi presidida per l’anomenat Motí de l’Hesperia, la història va començar a canviar. Per tant, es pot parlar perfectament d’un abans i un després de l’arribada de Cruyff a la banqueta del Camp Nou.
Cruyff va construir un gran Barça, el famós Dream Team, per molts considerat el millor de la llarga història de l'entitat. Aquell magnífic equip, per exemple, va ser el primer en assolir la Copa d’Europa i en obtenir més de dues Lligues consecutives, deixant un registre encara vigent de quatre trofeus seguits. A més, aquell mític grup va saber aguantar perfectament la pressió en encontres decisius (per exemple no s’haguessin conquistat mai les “Lligues de Tenerife” si el Barça no hagués complert en els seus partits), es va convertir en una esquadra guanyadora i va aconseguir, almenys en part, que una afecció profundament pessimista, derrotista i victimista, es convertís en optimista, alegre i orgullosa del seu club.
La tendència que va instaurar Cruyff ha continuat fins els nostres dies, amb algunes excepcions com en la fosca època de la presidència de Joan Gaspart. Entrenadors com Louis van Gaal, Frank Rijkaard o avui Pep Guardiola han estat capaços de consolidar la seva tasca i proves d’això en són les següents dades: des del Dream Team el Barça ha guanyat les úniques tres Copes d’Europa que es troben al museu i ha aconseguit nou de les 19 lligues que ha obtingut en la seva història, és a dir, gairebé la meitat.
Tenint en compte tot això, i reconeixent els seus errors i defectes, no comprenc com encara hi ha socis i afeccionats que pensen que l’holandès és un problema per a l’entitat o que el xiulen quan va a votar en unes eleccions o mocions de censura del club.
Durant les cinc temporades en què Johan Cruyff va ser jugador del club, no va contribuir gaire a canviar la trajectòria de la institució, amb l’excepció del primer any, quan el Barça, amb un joc excel·lent de l’holandès, va acabar amb una sequera de 14 anys sense guanyar la Lliga. Tanmateix, quan un desesperat Josep Lluís Núñez va fitxar Cruyff com a entrenador, l’any 1988, després d’una crisi presidida per l’anomenat Motí de l’Hesperia, la història va començar a canviar. Per tant, es pot parlar perfectament d’un abans i un després de l’arribada de Cruyff a la banqueta del Camp Nou.
Cruyff va construir un gran Barça, el famós Dream Team, per molts considerat el millor de la llarga història de l'entitat. Aquell magnífic equip, per exemple, va ser el primer en assolir la Copa d’Europa i en obtenir més de dues Lligues consecutives, deixant un registre encara vigent de quatre trofeus seguits. A més, aquell mític grup va saber aguantar perfectament la pressió en encontres decisius (per exemple no s’haguessin conquistat mai les “Lligues de Tenerife” si el Barça no hagués complert en els seus partits), es va convertir en una esquadra guanyadora i va aconseguir, almenys en part, que una afecció profundament pessimista, derrotista i victimista, es convertís en optimista, alegre i orgullosa del seu club.
La tendència que va instaurar Cruyff ha continuat fins els nostres dies, amb algunes excepcions com en la fosca època de la presidència de Joan Gaspart. Entrenadors com Louis van Gaal, Frank Rijkaard o avui Pep Guardiola han estat capaços de consolidar la seva tasca i proves d’això en són les següents dades: des del Dream Team el Barça ha guanyat les úniques tres Copes d’Europa que es troben al museu i ha aconseguit nou de les 19 lligues que ha obtingut en la seva història, és a dir, gairebé la meitat.
Tenint en compte tot això, i reconeixent els seus errors i defectes, no comprenc com encara hi ha socis i afeccionats que pensen que l’holandès és un problema per a l’entitat o que el xiulen quan va a votar en unes eleccions o mocions de censura del club.
No hay comentarios:
Publicar un comentario