Quan Florentino Pérez va guanyar el 2000 contra pronòstic les eleccions contra Lorenzo Sanz, el Real Madrid acabava de conquistar la seva vuitena Copa d’Europa, només dos anys després del setè trofeu en aquesta competició. L’equip blanc era un conjunt equilibrat en totes les seves línies i molt complet, amb futbolistes de classe, com Roberto Carlos, Fernando Redondo o Raúl González, i homes de brega com Fernando Hierro, Iván Helguera o Fernando Morientes.
Els inicis de Pérez com a president van ser coherents, amb els fitxatges de grans estrelles com Luis Figo i Zinedine Zidane, els dos primers galàctics, o la contractació d’un jugador de característiques defensives com Claude Makélélé. El club madridista es va endur la Lliga de 2001, la Champions de 2002 i la Lliga de 2003, aquest últim títol amb la presència del brasiler Ronaldo, el tercer galàctic, que segons el meu parer va començar a desequilibrar el grup que entrenava Vicente del Bosque.
Durant la celebració de la segona Lliga guanyada amb Florentino, es va començar a espatllar l’invent: Pérez estava convençut que amb “pavones” i “zidanes”, és a dir amb defenses de la pedrera i amb mitjos i davanters galàctics, es podien obtenir tots els èxits possibles. Llavors el president va decidir prescindir de Del Bosque, al qual va substituir pel gairebé desconegut tècnic portuguès Carlos Queiroz, i va donar la baixa a Hierro, Makélélé i Morientes, mentre que el mediàtic David Beckham es convertia en el quart galàctic.
En aquell moment es va iniciar la caiguda en picat del Madrid, al mateix temps que es produïa l’ascens del Barça de Joan Laporta, Frank Rijkaard, Ronaldinho i companyia. El conjunt blanc, profundament desequilibrat i amb jugadors autocomplaents i excessivament idolatrats, va enfonsar-se i Pérez va presentar la seva dimissió el 2006.
Per tant, si Florentino comet els mateixos errors de la seva primera etapa a la llotja del Santiago Bernabéu, i arran dels fitxatges de Kaká i Critiano Ronaldo sembla ser que pot succeir de nou la mateixa història, el Barça no hauria de patir en absolut. A més a més, l’entitat blaugrana és actualment el millor club del món i acaba de conquistar una triple corona espectacular. Per aquests motius, l’única societat que hauria d’estar preocupada és la institució madrilenya.
Els inicis de Pérez com a president van ser coherents, amb els fitxatges de grans estrelles com Luis Figo i Zinedine Zidane, els dos primers galàctics, o la contractació d’un jugador de característiques defensives com Claude Makélélé. El club madridista es va endur la Lliga de 2001, la Champions de 2002 i la Lliga de 2003, aquest últim títol amb la presència del brasiler Ronaldo, el tercer galàctic, que segons el meu parer va començar a desequilibrar el grup que entrenava Vicente del Bosque.
Durant la celebració de la segona Lliga guanyada amb Florentino, es va començar a espatllar l’invent: Pérez estava convençut que amb “pavones” i “zidanes”, és a dir amb defenses de la pedrera i amb mitjos i davanters galàctics, es podien obtenir tots els èxits possibles. Llavors el president va decidir prescindir de Del Bosque, al qual va substituir pel gairebé desconegut tècnic portuguès Carlos Queiroz, i va donar la baixa a Hierro, Makélélé i Morientes, mentre que el mediàtic David Beckham es convertia en el quart galàctic.
En aquell moment es va iniciar la caiguda en picat del Madrid, al mateix temps que es produïa l’ascens del Barça de Joan Laporta, Frank Rijkaard, Ronaldinho i companyia. El conjunt blanc, profundament desequilibrat i amb jugadors autocomplaents i excessivament idolatrats, va enfonsar-se i Pérez va presentar la seva dimissió el 2006.
Per tant, si Florentino comet els mateixos errors de la seva primera etapa a la llotja del Santiago Bernabéu, i arran dels fitxatges de Kaká i Critiano Ronaldo sembla ser que pot succeir de nou la mateixa història, el Barça no hauria de patir en absolut. A més a més, l’entitat blaugrana és actualment el millor club del món i acaba de conquistar una triple corona espectacular. Per aquests motius, l’única societat que hauria d’estar preocupada és la institució madrilenya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario