He de reconèixer que durant la seva trajectòria com a futbolista no era un gran fan de Pep Guardiola i preferia altres membres del mític Dream Team com Ronald Koeman, Hristo Stoitxkov o Michael Laudrup, el meu jugador favorit d’aquell llegendari equip. Penso, i continuo pensant, que Guardiola va ser un home una mica sobrevalorat, excessivament mimat per alguns mitjans de comunicació i amb una certa tendència a aparèixer a varis actes públics que res tenien a veure amb el futbol, fet que tampoc entusiasmava al seu tècnic Johan Cruyff. Trobo lícit per exemple, i fins i tot positiu, que un futbolista es barregi en cercles intel·lectuals, però crec que hauria de ser, almenys de forma general, des de la discreció.
Això no és cap impediment per comentar que el de Santpedor va ser un jugador extraordinari, amb una depurada tècnica, un futbol intel·ligent i un gran caràcter, fet aquest últim que el va convertir en un dels líders d’aquell Barça. A més, el palmarès del migcamista, després d’onze temporades al primer equip, va ser espectacular: sis campionats de Lliga, dos de la Copa del Rei, quatre de la Supercopa d’Espanya, un de la Copa d’Europa, un de la Recopa i dos de la Supercopa d’Europa.
Quan fa gairebé un any Joan Laporta i Txiki Begiristáin van decidir que Guardiola fos el substitut de Frank Rijkaard a la banqueta del Camp Nou, contra la voluntat d’altres dirigents que preferien José Mourinho, vaig tenir sensacions contradictòries: d’una banda pensava que la seva experiència, per ocupar un càrrec tan important i amb tanta pressió, no era suficient; d’altra banda, però, creia que el caràcter que el va caracteritzar com a futbolista i el seu profund coneixement de la casa li podien servir de gran ajuda.
Si bé és veritat que esperava una bona tasca de Guardiola com a entrenador blaugrana, els resultats han superat àmpliament les expectatives que tenia, com crec que de la gran majoria, per no dir de tothom. El Barça 2008/2009 ha realitzat el millor joc que mai hagi presenciat en les més de tres dècades que fa que segueixo el futbol, ha obtingut la triple corona (Lliga, Copa i Champions) i ha aconseguit uns números meravellosos i excepcionals. A més, ha estat un home profundament treballador, ha sabut gestionar perfectament el vestidor, ha tingut l’habilitat de saber tractar individualment cada jugador i ha mantingut en tot moment una prudència, una modèstia i un respecte admirables. Per tant, tots els elogis que pugui rebre el tècnic de Santpedor durant aquests dies no em semblaran en absolut exagerats.
Això no és cap impediment per comentar que el de Santpedor va ser un jugador extraordinari, amb una depurada tècnica, un futbol intel·ligent i un gran caràcter, fet aquest últim que el va convertir en un dels líders d’aquell Barça. A més, el palmarès del migcamista, després d’onze temporades al primer equip, va ser espectacular: sis campionats de Lliga, dos de la Copa del Rei, quatre de la Supercopa d’Espanya, un de la Copa d’Europa, un de la Recopa i dos de la Supercopa d’Europa.
Quan fa gairebé un any Joan Laporta i Txiki Begiristáin van decidir que Guardiola fos el substitut de Frank Rijkaard a la banqueta del Camp Nou, contra la voluntat d’altres dirigents que preferien José Mourinho, vaig tenir sensacions contradictòries: d’una banda pensava que la seva experiència, per ocupar un càrrec tan important i amb tanta pressió, no era suficient; d’altra banda, però, creia que el caràcter que el va caracteritzar com a futbolista i el seu profund coneixement de la casa li podien servir de gran ajuda.
Si bé és veritat que esperava una bona tasca de Guardiola com a entrenador blaugrana, els resultats han superat àmpliament les expectatives que tenia, com crec que de la gran majoria, per no dir de tothom. El Barça 2008/2009 ha realitzat el millor joc que mai hagi presenciat en les més de tres dècades que fa que segueixo el futbol, ha obtingut la triple corona (Lliga, Copa i Champions) i ha aconseguit uns números meravellosos i excepcionals. A més, ha estat un home profundament treballador, ha sabut gestionar perfectament el vestidor, ha tingut l’habilitat de saber tractar individualment cada jugador i ha mantingut en tot moment una prudència, una modèstia i un respecte admirables. Per tant, tots els elogis que pugui rebre el tècnic de Santpedor durant aquests dies no em semblaran en absolut exagerats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario