Els tres principals clubs holandesos, Ajax, Feyenoord i PSV, tenen una mitjana força positiva pel que fa a la relació de finals de la Copa d’Europa jugades i victòries aconseguides: els d’Amsterdam han conquistat quatre títols en sis finals disputades, mentre que els de Rotterdam i els d’Eindhoven han assolit les úniques finals del torneig en què hi han pres part. Igualment, la selecció holandesa es va fer, l’any 1988 a Alemanya, amb l’única final de l’Eurocopa que ha jugat, quan amb l’oranje, dirigida per un veterà Marinus Michels, hi actuaven homes com Ronald Koeman, Fran Rijkaard, Ruud Gullit o Marco van Basten. No obstant, l’equip holandès ha perdut les tres finals mundialistes que ha disputat, la darrera en el campionat recentment finalitzat a Sud-àfrica.
1974 (Munic). Holanda havia fet fins aleshores un excel·lent campionat mundial en terres alemanyes, mitjançant un espectacular joc, vistós i ofensiu, anomenat futbol total. Aquell equip, preparat per Michels, va oferir el millor espectacle de la història del futbol, només comparable a l’Hongria de la primera meitat dels anys 50, que curiosament tampoc va poder fer-se amb el títol mundial; el Brasil que va obtenir la Copa del Món jugada a Mèxic el 1970 o el recent Barça de Pep Guardiola, el mateix que es va va fer amb sis competicions l’any 2009. Tanmateix, aquella extraordinària Holanda va caure a la final, que va tenir com a escenari l’estadi Olímpic de Munic, contra l’amfitriona, rocosa i sòlida Alemanya, llavors Alemanya Occidental. Wim Suurbier, Ruud Krol, Johan Neesquens, Wim van Hanegem, Arjen Haan, Johnny Rep, Rob Rensenbrink i sobretot el genial Johan Cruyff eren els homes més destacats d’aquella brillant i inoblidable esquadra, que va rebre el sobrenom de Taronja Mecànica.
1978 (Buenos Aires). L’Holanda del Mundial d’Argentina, en què l’austríac Ernst Happel havia substituït Michels a la banqueta i a la qual havia renunciat Cruyff, no va ser tan atractiva i espectacular com l’equip d’Alemanya, però va mantenir l’essència del gran conjunt de 1974. El pas de l’Oranje pel país sud-americà va ser més irregular, però es va plantar de nou a la final que, jugada a l’estadi Munumental River Plate de Buenos Aires, va perdre contra la selecció local a la pròrroga. A més de Krol, Neesquens, Haan, Rep i Rensenbrink, que en va ser la gran estrella del combinat neerlandès, cal significar la presència dels bessons Willy i René van de Kerkhov. A la foto s'observa un moment del matx disputat a la capital argentina.
2010 (Johannesburg). Malgrat haver realitzat una gran fase prèvia, en la qual va guanyar tots els partits, Holanda no arribava entre els favorits al Mundial de Sud-àfrica. No obstant, el conjunt entrenat per Bert van Marwijk es va situar a la final, portada a terme al Soccer City de Johannesburg, arran d’una altra trajectòria excel·lent, almenys quant als resultats, doncs els holandesos novament van vèncer tots els xocs, entre ells el de quarts de final contra Brasil. Tanmateix, a pesar de la duresa empleada per intentar frenar com fos la creativitat d’Espanya, aquesta va acabar imposant-se a la final en els últims minuts de la pròrroga. A l’Holanda d’aquest 2010, que a penes té similituds amb la dels anys 70, doncs es tracta d’un equip essencialment lluitador, bregat i dur, hi han destacat el veterà Gio van Bronkhorst, Mark van Bommel, Wim Kuyt, Robin van Persie i molt especialment Arjen Robben i Wesley Snejder.
1974 (Munic). Holanda havia fet fins aleshores un excel·lent campionat mundial en terres alemanyes, mitjançant un espectacular joc, vistós i ofensiu, anomenat futbol total. Aquell equip, preparat per Michels, va oferir el millor espectacle de la història del futbol, només comparable a l’Hongria de la primera meitat dels anys 50, que curiosament tampoc va poder fer-se amb el títol mundial; el Brasil que va obtenir la Copa del Món jugada a Mèxic el 1970 o el recent Barça de Pep Guardiola, el mateix que es va va fer amb sis competicions l’any 2009. Tanmateix, aquella extraordinària Holanda va caure a la final, que va tenir com a escenari l’estadi Olímpic de Munic, contra l’amfitriona, rocosa i sòlida Alemanya, llavors Alemanya Occidental. Wim Suurbier, Ruud Krol, Johan Neesquens, Wim van Hanegem, Arjen Haan, Johnny Rep, Rob Rensenbrink i sobretot el genial Johan Cruyff eren els homes més destacats d’aquella brillant i inoblidable esquadra, que va rebre el sobrenom de Taronja Mecànica.
1978 (Buenos Aires). L’Holanda del Mundial d’Argentina, en què l’austríac Ernst Happel havia substituït Michels a la banqueta i a la qual havia renunciat Cruyff, no va ser tan atractiva i espectacular com l’equip d’Alemanya, però va mantenir l’essència del gran conjunt de 1974. El pas de l’Oranje pel país sud-americà va ser més irregular, però es va plantar de nou a la final que, jugada a l’estadi Munumental River Plate de Buenos Aires, va perdre contra la selecció local a la pròrroga. A més de Krol, Neesquens, Haan, Rep i Rensenbrink, que en va ser la gran estrella del combinat neerlandès, cal significar la presència dels bessons Willy i René van de Kerkhov. A la foto s'observa un moment del matx disputat a la capital argentina.
2010 (Johannesburg). Malgrat haver realitzat una gran fase prèvia, en la qual va guanyar tots els partits, Holanda no arribava entre els favorits al Mundial de Sud-àfrica. No obstant, el conjunt entrenat per Bert van Marwijk es va situar a la final, portada a terme al Soccer City de Johannesburg, arran d’una altra trajectòria excel·lent, almenys quant als resultats, doncs els holandesos novament van vèncer tots els xocs, entre ells el de quarts de final contra Brasil. Tanmateix, a pesar de la duresa empleada per intentar frenar com fos la creativitat d’Espanya, aquesta va acabar imposant-se a la final en els últims minuts de la pròrroga. A l’Holanda d’aquest 2010, que a penes té similituds amb la dels anys 70, doncs es tracta d’un equip essencialment lluitador, bregat i dur, hi han destacat el veterà Gio van Bronkhorst, Mark van Bommel, Wim Kuyt, Robin van Persie i molt especialment Arjen Robben i Wesley Snejder.
No hay comentarios:
Publicar un comentario