No tinc cap tipus d’antipatia cap a la persona de Josep Maria Bartomeu, president del FC Barcelona, més aviat tot el contrari perquè el considero un home gentil, afable i asserenat. A més, a diferència del seu antecessor Sandro Rosell, ha intentat arraconar les rancúnies i el mal rotllo i cercar la concòrdia en l’entorn. No obstant, els 100 dies recorreguts des de la seva elecció com a màxim mandatari de la societat catalana, són força preocupants.
Les relacions amb els estaments internacionals. La nova sanció de la UEFA per les estelades, malgrat que semblava que el club havia arribat a un acord amb la Unió Europea de Futbol, i la negació de la FIFA d’inscriure Arda Turan, a pesar de la greu lesió de Rafinha Alcántara, evidencien la poca influència que exerceix el Barça en aquests organismes.
Quatar. Bartomeu no només continua obcecat i tancat en la publicitat a la samarreta de l’emirat àrab, sinó que ha vist com aquest estat ha rebutjat la proposta que el president assegurava que havia acceptat. El dirigent va realitzar un viatge al país asiàtic per segellar un nou acord i va tornar a Catalunya sense cap pacte, amb la sensació de cert ridícul.
La pedrera. D’una banda, mentre els jugadors del primer equip Munir al Haddadi i Sandro Ramírez semblen estancats en la seva progressió, el filial es troba enfonsat a segona divisió B, havent realitzat a més un pèssim inici de competició. D’altra banda, no s’acaba d’entendre el fitxatge com a entrenador del segon equip blaugrana de l’inexpert Gerard López.
El cas Neymar. El polèmic fitxatge del davanter brasiler, que ha provocat les imputacions judicials de Rosell i Bartomeu, està evidenciant una caòtica contractació que ha protagonitzat ja una infinitat de capítols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario