Raúl González, un dels millors jugadors de la història del Real Madrid i el futbol espanyol, acaba de retirar-se de la pràctica del futbol com a futbolista del Cosmos de Nova York, club al qual va arribar després d’una etapa excepcional al club blanc, una estada força positiva a l’entitat alemanya del Schalke 04 i una experiència a l’exòtic futbol quatarí.
Després de formar part dels equips inferiors de l’Atlético de Madrid, el desmantellament per part de Jesús Gil de la pedrera blanc-i-vermella, va provocar el pas del davanter al planter del Real Madrid, amb el primer equip del qual va debutar, de la mà de Jorge Valdano, en un partit a la Romareda que va finalitzar amb derrota contra el Saragossa i en què l’atacant va errar un munt d’ocasions de gol.
Tanmateix, lluny d’enfonsar-se, el jugador madrileny va acabar convertint-se en un dels grans mites del madridisme, a l’alçada de llegendes com Alfredo Di Stefano o Ferenc Puskas o de l’actual estrella blanca Cristiano Ronaldo. Raúl va conquistar un palmarès espectacular, en el qual hi figuren, per exemple, sis campionats de Lliga (1995, 1997, 2001, 2003, 2007 i 2008) i tres Lligues de Campions (1998, 2000 i 2002). Molts encara no comprenem com durant la seva trajectòria a la societat espanyola, Raúl no va guanyar mai la Pilota d’Or, com si ho van fer, per la mateixa època, futbolistes sensiblement inferiors com Michael Owen, que va ser company seu al Madrid, o Pavel Nedved.
Malgrat que Florentino Pérez, una vegada va arribar a la presidència de la institució madridista l’any 2000, va fitxar un galàctic rere un altre, com van ser els casos de Luis Figo, Zinedine Zidane, Ronaldo da Lima, David Beckham o el ja significat Owen, Raúl sempre va ser considerat pels seguidors blancs i per la premsa especialitzada de la capital espanyola el gran referent de l’equip, del qual en va ser el màxim anotador fins a la irrupció de Cristiano.
No obstant, la carrera del futbolista madrileny també va tenir la seva part negativa: la selecció espanyola. És cert que Raúl va tenir en general un bon rendiment com a internacional, a les ordres de Javier Clemente, José Antonio Camacho, Iñaki Sáez i Luis Aragonés, doncs va jugar amb el combinat estatal més de 100 encontres i va ser-ne el màxim golejador fins que David Villa li va arrabassar la marca. Tanmateix, mai va poder guanyar un títol amb Espanya, cosa que aquesta si ha fet posteriorment a la seva sortida de l’equip per desig d’Aragonés, a qui presumptament no li agradava el seu comandament al vestidor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario