Crec que molt injustament, quan pensem en les cinc temporades de Ronaldinho de Assis com a jugador del FC Barcelona, recordem moltes vegades aquell futbolista que, durant els seus dos últims anys com a blaugrana, a penes s’entrenava, s’arrastrava pels camps de futbol i portava un tipus de vida escassament adient per a un esportista.
Tanmateix, els tres primers anys de Ronaldinho com a blaugrana van ser excel•lents, fins el punt que es pot considerar el brasiler com el màxim artífex de l’evolució del Barça des d’una de les pitjors crisis de la història de l’entitat catalana a convertir-se en el millor club europeu, fet certificat en la Lliga de Campions conquistada a l’estadi de Saint – Denis l’any 2006. Es podria dir que Ronaldinho, una aposta personal del llavors vicepresident esportiu Sandro Rosell, pot ser considerat el millor futbolista de la història barcelonista per darrere de Leo Messi, al mateix nivell que Laszlo Kubala, Johan Cruyff, Xavi Hernández i l’actual capità Andrés Iniesta.
El passat 19 de novembre es van complir 10 anys del partit més brillant del mitja punta brasiler en la seva trajectòria a la institució catalana i molt probablement també en la seva carrera futbolística en línies generals, quan va realitzar al Santiago Bernabéu un meravellós encontre en què el Barça va vèncer 0 a 3 el Real Madrid, amb un gol de Samuel Eto’o i dues extraordinàries anotacions de Ronaldinho. Aquell gran matx del futbolista de Porto Alegre va quedar simbolitzat pels aplaudiments de dos seguidors madridistes (foto).
No hay comentarios:
Publicar un comentario