Luis Enrique Martínez va ser fidel a la filosofia del club barcelonista. El passat dissabte, vam poder veure un Barça ferm en la idea que Johan Cruyff va instaurar al Camp Nou a finals de la dècada dels 80, és a dir, un equip més horitzontal que no pas vertical, amb un control de l’esfèric espectacular, que va realitzar una pressió asfixiant sobre el rival i que va moure la pilota a gran velocitat.
Rafael Benítez no va ser fidel al seu estil. Sempre es comenta que quan un entrenador se la juga, ho ha de fer a la seva manera, de la forma en què pensa. L’entrenador madrileny, un home més aviat defensiu, potser pressionat per l’entorn blanc, va decidir actuar amb un 4-3-3 de característiques ofensives.
Andrés Iniesta. El capità barcelonista, que va sortir del Santiago Bernabéu aplaudit, va realitzar un partit modèlic per ser projectat en totes les escoles de futbol del món. Per exemple, va intervenir en el primer gol, va assistir en el segon i va marcar el tercer.
La maduresa de Neymar da Silva. He de reconèixer que m’ha sorprès aquesta maduresa de l’atacant brasiler, que ja la va demostrar en molts partits decisius la passada temporada. Neymar ha estat el líder del bloc blaugrana durant la llarga absència de Leo Messi i a Madrid, on va marcar el segon gol, va oferir de nou grans detalls de la seva enorme qualitat.
L’instint de Luis Suárez (foto). El davanter uruguaià no és un estilista com Messi, Neymar o Iniesta, però sens dubte és un dels millors golejadors del món. L’atacant sud-americà, que ha deixat enrere la polèmica de si el Barça hauria de seguir actuant amb un fals davanter centre, va obrir i tancar el marcador al Bernabéu.
El centre del camp. Mentre Luis Enrique va decidir poblar el mig del camp amb Sergio Busquets, Ivan Rakitic, Iniesta i Sergi Roberto, una de les grans revelacions de la temporada, Rafa Benítez va prescindir de Carlos Henrique Casemiro, per la qual cosa el seu equip va perdre equilibri.
Bona gestió del planter. Quasi 11 mesos després de la crisi d’Anoeta, quan Luis Enrique va decidir situar Messi a la banqueta i es va obrir un cisma que va obligar Josep Maria Bartomeu a avançar les eleccions i que a punt va estar de provocar la destitució del tècnic, l’entrenador asturià ha aconseguit imposar un important equilibri al vestidor del Camp Nou. Hauria acceptat l’astre argentí ser suplent al clàssic fa un any, malgrat sortir d’una lesió ?
Problemes de Benítez al vestidor blanc. Els futbolistes del Real Madrid, que estaven encantats amb Carlo Ancelotti, no van assimilar bé l’arribada de Benítez, que ha tingut dificultats amb jugadors com Sergio Ramos i, sobretot, James Rodríguez i l’estrella Cristiano Ronaldo.
La fidelitat a una idea. Fa més d’un quart de segle que el Barça juga, tret d’algunes excepcions, amb la mateixa filosofia de joc que va introduir al club català Cruyff, amb la inclusió, per part de Frank Rijkaard, Pep Guardiola i Luis Enrique, de certes variants que han marcat l’evolució de l’estil.
Manca d’una idea. Florentino Pérez, des de que va arribar per segona vegada a la presidència madridista, ha tingut entrenadors tan diferents com Manuel Pellegrini, José Mourinho, Ancelotti i Benítez. Un gran incoherència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario