LA REVELACIÓ SERGI ROBERTO

Fa alguns anys, quan encara era jugador del filial barcelonista, alguns experts van assenyalar Sergi Roberto com un potencial successor del gran Xavi Hernández, però res feia presagiar els darrers temps que això es pogués produir.

Salvant les diferències, perquè Xavi es va convertir aviat en un dels millors futbolistes catalans i de l’estat espanyol, el centrecampista de Terrassa també va tenir durant la seva primera etapa com a professional, entre 1998 i 2008, el mateix problema que ha caracteritzat el jugador de Reus els primers anys a l’elit: la manca de confiança en les pròpies possibilitats i certa immaduresa pel que fa a l’aspecte mental.

Hi va haver uns anys en què Xavi era força criticat per abusar de la passada horitzontal, per no assumir riscos, per desaparèixer d’alguna forma en partits decisius o per romandre a l’ombra de futbolistes com Luis Figo, Rivaldo Borba, Ronaldinho de Assis o Samuel Eto’o. No obstant, a l’Eurocopa de l’any 2008 celebrada a Àustria i Suïssa, i en què Espanya es va proclamar campiona, va néixer un nou Xavi, període en què el desaparegut Luis Aragonés li va atorgar els galons de la selecció espanyola, fet que li va servir per ser elegit millor jugador del certamen.

Pel que respecta a Roberto, va debutar en l’històric partit d’anada de les semifinals de la Lliga de Campions al Santiago Bernabéu l’any 2011 - matx en què el Barça va vèncer 0 a 2 el Real Madrid amb dos gols de Leo Messi, el segon sensacional, però que és recordat fonamentalment per dues rodes de premsa, la de Pep Guardiola un dia abans del xoc i la de José Mourinho després de l’enfrontament -, però el migcampista reusenc va comptar posteriorment amb el contratemps d’integrar-se en el primer equip en l’última i la pitjor de les campanyes de Guardiola.

Com havia afirmat Carles Rexach en unes declaracions en una reunió privada que van sortir a la llum pública, Sergi, que a penes va comptar per al malaguanyat Tito Vilanova, Gerardo Tata Martino i Luis Enrique Martínez, pel que fa a la primera temporada del tècnic asturià a la banqueta del Camp Nou, actuava sobre el terreny de joc amb la sensació de tenir una escassa confiança en el seu joc i a penes assumia riscos, cedint ràpidament la pilota a un company i sense provar alguna jugada de certa dificultat.

Tanmateix, i de la forma més imprevista, aquesta temporada s’ha produït l’explosió de Roberto... en la demarcació de lateral dret, posició en què Luis Enrique l’havia fet actuar en pretemporada i, posteriorment per la lesió de Dani Alves, ja en plena campanya oficial. La confiança assolida per les bones actuacions a la banda dreta, ha permès a més al futbolista del Baix Camp, una vegada ja recuperat el veterà jugador brasiler, rendir de manera extraordinària en el seu lloc natural, arribant el seu moment àlgid el passat dissabte a Getafe, on va realitzar un excel•lent encontre i va assistir en els gols tant a Luis Suárez com a Neymar da Silva. Sembla que la internacionalitat absoluta es troba molt a prop.