Argentina va conquistar l’any 1978 el seu primer títol
de la Copa del Món com a amfitrió, mitjançant un terrible entorn presidit per
la cruenta dictadura militar presidida per Jorge Salvador Videla; amb un
seleccionador que apostava pel bon futbol com César Luis Menotti, curiosament
un home d’idees polítiques de caràcter progressista, i un planter sense cap
gran estrella, tot i que hi formaven part extraordinaris futbolistes com el
porter Ubaldo Fillol, el capità Daniel Passarella, l’estilista Oswaldo Ardiles
o el golejador Mario Kempes.
Vuit anys més tard, en el segon certamen que va
organitzar Mèxic, Argentina era ja un país democràtic, la selecció la dirigia
Carlos Salvador Bilardo, un home que apostava per un futbol pràctic, dur i
defensiu, als antípodes de l’estil de Menotti, i l’Albiceleste comptava amb una
gran estrella, Diego Armando Maradona, acompanyat d’un elenc de jugadors
bastant modest i discret, si bé és veritat que hi havien futbolistes de certa
qualitat com Óscar Ruggeri, Jorge Burruchaga i Jorge Valdano.
Des de l’inici del campionat, es va poder comprovar el
gran estat de forma de Maradona, descartat en l’últim moment per Menotti el
1978, quan només comptava amb 17 anys, i molt irregular en el seu debut al
Mundial d’Espanya de 1982, any en que va fitxar pel FC Barcelona. El considerat
millor futbolista del món de la dècada dels 80, feia dos anys que havia
abandonat el Camp Nou per fitxar pel Nàpols, club de modest historial
al qual convertiria en un dels millors equips d’Itàlia i Europa.
El moment estel·lar de Diego a la Copa del Món de 1986
va tenir lloc en l’eliminatòria de quarts de final contra Anglaterra, en un
període en què el record de la Guerra de les Malvines, que va enfrontar l’estat
sud-americà amb la Gran Bretanya, era encara mot recent. Argentina va vèncer
(2-1), amb dos gols de la seva estrella, el primer aconseguit clarament amb la
mà i el segon arran d’una autèntica obra d’art, quan va driblar tots els rivals
que li van sortir al pas, entre ells el porter anglès Peter Shilton, en una
cursa iniciada al centre del camp.
Després que dos gols més de Maradona servissin per
superar Bèlgica en semifinals, Argentina es va imposar en la final, disputada a
l’estadi Azteca de la ciutat de Mèxic, a Alemanya (3-2). José Luis Brown i
Valdano van situar un clar 2 a 0 al marcador, però, ja en els compassos finals
del matx, les anotacions de Karl Heinz Rummenigge i Rudy Völler van igualar el
xoc, que en els darrers instants va tornar a desnivellar Burruchaga.
A la foto, Maradona amb el trofeu de la Copa del Món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario