Mai he estat partidari de veure conspiracions,
persecucions i mans negres cap al FC Barcelona, en particular, i Catalunya, en
general, però he de reconèixer que el meu pensament ha canviat una mica arran
de les escoltes de les converses telefòniques que van mantenir el ministre de
l’Interior, el popular Jorge Fernández Díaz, i el ja exdirector de l’Oficina
Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, que indiquen que, molt probablement,
ha existit una guerra bruta contra el procés independentista català i el seu
entorn.
Des de fa uns anys, varis futbolistes del Barça s’han
vist involucrats en afers judicials, com han estat els casos de Neymar da
Silva, Javier Mascherano i Leo Messi, els dos darrers per delictes amb l’administració
d’Hisenda. El cas del davanter argentí ha estat el més significatiu de tots,
doncs ha rebut una condemna de 21 mesos de presó, la mateixa pena que s’ha
dictat per al seu pare Jorge, encara que ni un ni l’altre hauran d’ingressar en
cap centre penitenciari al no tenir antecedents penals.
D’una banda, per ser sincer, se’m fa difícil pensar
que només els futbolistes del Barça tinguin problemes amb Hisenda i, quan han
sortit a la llum pública altres casos, com els que han protagonitzat els exjugadors
del Real Madrid Iker Casillas i Xabi Alonso, els afers han passat força
desapercebuts. D’altra banda, crec que hi va haver cert acarnissament en les
paraules del representant de l’Advocacia de l’Estat, que, més o menys, va
assenyalar durant el judici Messi com el cap d’una banda criminal.
Tanmateix, Messi ha defraudat clarament el fisc, a més amb una suma astronòmica, i la campanya que ha engegat l’entitat barcelonista en la seva defensa em sembla errònia, desproporcionada i fins i tot lamentable. Si el Barça tem la marxa del club de l’astre argentí, penso que havien formes més apropiades per aconseguir la seva permanència al Camp Nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario