Considero Iker Casillas el millor porter de la
història, tant del Real Madrid com de la selecció espanyola, i un dels més
grans arquers del món de l’actual segle XXI, amb l’alemany Manuel Neuer, l’italià
Gianluigi Buffon i el txec Peter Cech, malgrat que algunes característiques del
meta de Móstoles, com el fet de blocar poc les pilotes, mai m’han acabat de
convèncer.
Tanmateix, Casillas s’ha vist els darrers anys
involucrat amb diferents polèmiques, a mesura que el seu rendiment ha descendit
de forma notòria. Fa uns anys, José Mourinho el va identificar com el presumpte
topo del vestidor del Santiago Bernabéu i el peculiar tècnic portuguès li va arrabassar la
titularitat, en primer lloc, durant un curt lapse de temps, en benefici del
jove Antonio Adán, l’actual porter del Betis, i més tard, de manera més
prolongada, pel repescat arquer Diego López, que després d’abandonar l’entitat
blanca havia defensat el Vila-real i el Sevilla.
Arran de la marxa de Mourinho, Casillas va recuperar
la titularitat al Real Madrid i López va marxar al futbol italià, concretament
al Milan. No obstant, el president Florentino Pérez desitjava la no continuïtat
del porter madrileny i, ara fa més o menys un any, va ser traspassat al Porto,
equip en què ha efectuat una primera temporada bastant decebedora.
Malgrat la mala campanya a la Superlliga de Portugal,
Vicente del Bosque va decidir endur-se Iker a l’Eurocopa de França, tot i què
finalment l’entrenador salmantí, l’home que va ascendir fa molts anys el de
Móstoles al primer equip madridista, li va lliurar la titularitat al porter del
Manchester United David de Gea, clarament en millor forma.
En un principi, Casillas semblava haver acceptat amb
esportivitat la suplència, però Del Bosque, un home afable, temperat i tranquil,
que quasi sempre evita els problemes, amb un caràcter als antípodes del de
Mourinho, ha criticat públicament l’actitud del meta madrileny i ha reconegut
que, una vegada Espanya va quedar eliminada del torneig, es va acomiadar de
tots els jugadors excepte d’ell.
Quan una persona et critica, pots pensar que es tracta
d’una animadversió particular, però quan ho fan dues, i a més la segona és un
home de les característiques de Del Bosque, és que alguna cosa està fallant.
Curiosament, cap jugador madridista, com per exemple Sergio Ramos, ha sortit en
defensa del seu excompany, com si ho han fet, en un acte que jo interpreto de
corporativisme, Carles Puyol i Xavi Hernández, dos exmembres del FC Barcelona,
el gran rival.
Tanmateix, Casillas ha sabut rectificar i ha fet les paus amb l’entrenador castellà.
Tanmateix, Casillas ha sabut rectificar i ha fet les paus amb l’entrenador castellà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario