El ja desaparegut Jesús Gil es va convertir en
president de l’Atlético de Madrid el 1987, convertint-se al cap d’uns anys,
després de la conversió de la majoria de clubs espanyols de futbol professional
en societats anònimes, en propietari de l’entitat blanc-i-vermella.
Les primeres temporades del polèmic president al
Vicente Calderón van ser un autèntic desastre, amb una interminable desfilada
d’entrenadors per la banqueta del Manzanares, destacant el pas d’homes com
César Luis Menotti, José María Maguregui, Javier Clemente o Roy Atkinson. Fins
i tot hi va haver un exercici en què l’equip matalasser va arribar a tenir sis
tècnics diferents.
El 1991, Gil va assolir el seu primer títol, la Copa
del Rei, malgrat que poc abans de la final havia destituït Tomislav Ivic i
situat com a preparador l’exjugador del club Iselín Santos Ovejero. L’estabilitat
va arribar per fi quan el president va decidir recuperar el llegendari Luis
Aragonés, el primer entrenador que va romandre un temps important a la banqueta
del Calderón i el qual li va donar la segona Copa del Rei, el 1992.
No obstant, la gran campanya de l’era Gil va ser la de
la temporada 1995 / 1996. L’empresari, que en aquells temps ja era alcalde de
Marbella, va contractar, procedent de l’Oviedo, l’entrenador serbi Radomir
Antic (foto), qui va conquistar el primer doblet Lliga / Copa, i fins el moment
l’últim, en la història de l’Atlético. Antic va comptar amb un onze base que
els afeccionats blanc-i-vermells es van aprendre de memòria, format per: Molina,
Geli, Solozábal, Santi, Toni, Pantic, Caminero, Vizcaíno, l’actual entrenador
Simeone, Kiko i Penev.
Tanmateix, l’alegria va durar poc a la riba del
Manzanares i, pocs anys més tard, l’Atlético va ser intervingut per
l’administració d’Hisenda i, concretament l’any 2000, el club madrileny va
descendir a segona divisió, on hi va romandre dues tristes temporades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario