Quan
el Benfica es va convertir en un dels rivals del FC Barcelona a la lligueta
semifinal, el fet va despertar cert recel, doncs el conjunt portuguès havia
superat el bloc català en la final de la Copa d’Europa de l’any 1961, portada a
terme a l’estadi Wandkorf de Berna, en un desgraciat encontre en què els
jugadors blaugranes van estavellar un munt de pilotes al pal.
Des
d’aleshores, d’una banda, el Barça nomes havia disputat una altra final, la que
l’any 1986 havia perdut tristament davant l’Steaua de Bucarest al Sánchez
Pizjuán de Sevilla. D’altra banda, el Benfica havia jugat set finals més,
vencent en la primera el Real Madrid (1962), però perdent les altres enfront
Milan (1963), Inter de Milà (1964), Manchester United (1968), Feyenoord (1970),
PSV Eindhoven (1988) i un altre cop Milan (1990).
Malgrat
que no ho va tenir gens fàcil l’equip de Johan Cruyff, en l’edició del torneig
de la temporada 1991 / 1992, el Barça va aconseguir deixar enrere el club de
Lisboa, que també va ser superat en la classificació pel sorprenent Sparta de
Praga. En el primer partit, jugat a l’antic estadi Da Luz de la capital
portuguesa, hi va haver empat sense gols, mentre que en el segon matx al Camp
Nou, que tancava la fase, el Dream Team va vèncer 2 a 1: Hristo Stoitxkov i
José Mari Bakero van marcar pels locals i César Brito va retallar diferències.
No hay comentarios:
Publicar un comentario