Després
de la seva dimissió com a entrenador del FC Barcelona, pocs dies més tard que
ho fes també el president Josep Lluís Núñez, que va ocupar el càrrec durant 22
anys, Louis van Gaal es va convertir en seleccionador d’Holanda. Dos anys
abans, l’equip taronja, de la mà de Gus Hiddink, havia acabat en tercera
posició el Mundial de França i, amb Frank Rijkaard de preparador, igualment
havia estat semifinalista a l’Eurocopa que havia organitzat amb la veïna
Bèlgica. Per tant, semblava que Van Gaal es trobava un equip consolidat en
l’èxit.
No
obstant, el fracàs de Van Gaal amb el combinat oranje va ser històric i la
selecció neerlandesa es va quedar fora de la Copa del Món de Corea del Sud i el
Japó, arran de quedar per darrere de Portugal i Irlanda i amb resultats tan
decebedors com una derrota al terreny de la modesta Xipre.
S’ha
comentat moltes vegades que els mètodes de Van Gaal, caracteritzats per la
rigidesa tàctica i una important disciplina, funcionaven perfectament amb un
planter molt jove i inexpert, com el que s’havia trobat a l’AFC Ajax i el que
anys més tard dirigiria a l’AZ Alkmaar, però en canvi no donaven resultat amb
futbolistes veterans.
En
la seva primera experiència com a seleccionador nacional, Van Gaal va tornar a
coincidir amb bastants dels jugadors que havien guanyat amb l’Ajax la Lliga de
Campions de l’any 1995, com eren els casos de Van der Sar, Reiziger, Frank de
Boer, Ronald de Boer, Seedorf, Davids, Kluivert o Overmars, però es tractava ja
de futbolistes consolidats, els quals no assimilaven positivament les peculiars
idees del tècnic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario