RETORN AL FUTUR

Durant la dècada dels 80, el director nord-americà Robert Zemeckis va realitzar, amb Michael J. Fox de protagonista, la pel·lícula “Retorn al futur”, la qual va tenir una gran repercussió. Ara, encara que en circumstàncies diferents, sembla que en l’entorn del FC Barcelona s’està vivint un viatge en el temps a les dècades dels anys 60, 70 i 80 del segle passat.

És veritat que històricament els àrbitres han afavorit el Real Madrid, tant durant l’època franquista com posteriorment ? Sembla evident que si. Florentino Pérez sembla moure els fils de la LFP, FEF, UEFA i FIFA ? En ocasions aquesta és la sensació. Ha estat bo per a l’entitat barcelonista fer victimisme d’aquests fets o de similars ? rotundament no.

La veritat és que llegint els darrers dies alguns titulars dels dos principals diaris esportius de Barcelona, El Mundo Deportivo i Sport, sobretot arran dels encontres de Copa del Rei Real Madrid – Sevilla i Athletic Club – Barça, he retornat automàticament a les meves infància, adolescència i joventut, quan tota la culpa dels mals de la institució catalana la tenien els àrbitres, els governs de torn i diverses mans negres arrelades a la capital espanyola.  

Crec que tothom estarà d’acord que al Barça el van respectar profundament, tant els col·legiats com els diferents estaments futbolístics, durant els set anys de presidència de Joan Laporta, quan el club blaugrana va passar per la millor època de la seva història. Laporta, que mai ha amagat a Espanya el seu independentisme, per si alguns ara li donen tota la culpa a una venjança pel Procés Sobiranista que hi té lloc a Catalunya, va realitzar de forma extraordinària l’anomenada feina de passadissos, que, encara que sigui trist, sembla necessària en el món del futbol.

Ni abans Sandro Rosell ni ara Josep Maria Bartomeu han estat massa hàbils en moure’s pels diferents organismes futbolístics estatals i internacionals, és a dir la LFP, amb enfrontament inclòs amb el seu peculiar i polèmic president Javier Tebas; la FEF, amb la qual va mantenir magnífiques relacions Laporta; la UEFA, amb la polèmica de les estelades que sembla que, per fi, està a punt de comptar amb una solució, i la FIFA, amb la sanció de no poder fitxar en dues sessions de mercat.

No obstant, la solució no és el que ara està fent el meu admirat Gerard Piqué (foto), a qui per cert el president, l’entrenador i els quatre capitans estan deixant massa sol. Portar a terme les accions que actualment realitza el central català és semblant a allò que al seu dia ja feia, de manera més barroera, Joan Gaspart com a vicepresident de Josep Lluís Núñez, i, per cert, no va servir de gran cosa.