Algunes
vegades ho he explicat en aquest bloc: abans de la consecució de la Copa de la
UEFA de l’any 2006, el Sevilla FC comptava amb un palmarès molt pobre i modest,
només compost d’una Lliga i tres Copes, títols conquistats a més feia un munt
d’anys. Des de llavors, l’entitat andalusa ha assolit dues Copes del Rei, una
Supercopa d’Espanya, una Supercopa d’Europa i quatre Copes de la UEFA més, les
tres últimes ja conegudes amb el nom d’Europa League.
Des
del títol de l’any 2006, guanyat a la localitat holandesa d’Eindhoven, per la
institució de Nervión han passat diferents presidents, diversos entrenadors,
com Juande Ramos o Unai Emery, i un munt de futbolistes, essencialment perquè
el Sevilla és un club venedor i al Sánchez Pizjuán han hagut de substituir
força baixes de jugadors emblemàtics, però una sola persona ha ocupat el lloc
de director tècnic, Ramón Rodríguez, més conegut com a Monchi (foto),
considerat l’home bàsic dels millors equips del Sevilla de la història.
El
darrer estiu, tal com va succeir al seu dia amb la marxa de Ramos, va despertar
lògica inquietud el fitxatge d’Emery, que ha donat al Sevilla les tres últimes
edicions de l’Europa League, pel París Saint Germain, sense oblidar que també
van posar punt i final a la seva relació amb el club andalús homes clau com el
polonès Grzegors Krykowiak, que també va recalar al Parc dels Prínceps, o el
golejador Kevin Gameiro, contractat per l’Atlético de Madrid.
Tanmateix,
el nou entrenador, l’argentí Jorge Sampaoli, malgrat la nul·la experiència
prèvia al futbol europeu, ha aconseguit la continuïtat del miracle sevillista.
El tècnic sud-americà, un seguidor dels mètodes del seu compatriota Marcelo
Bielsa i que li va donar a Xile la Copa Amèrica de l’any 2015, pot assolir
aquesta temporada el campionat de Lliga, l’assignatura pendent els últims anys
de l’entitat de Nervión, encara que la missió sigui immensament complicada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario