AQUELLA TEMPORADA AMB BOBBY ROBSON

L’any 1996, Josep Lluís Núñez va prendre la complicada i polèmica decisió de cessar com a entrenador del FC Barcelona Johan Cruyff. Penso, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, que el president va fallar sobretot amb la forma, més que no pas amb el fons, doncs molts socis i seguidors del club català potser haguessin entès que no seguís el tècnic holandès després de dos anys decebedors, però no quan encara restaven dues jornades per finalitzar el campionat de Lliga, de forma sobtada i enviant Joan Gaspart al vestidor per notificar-li la notícia.

Per a la complicadíssima missió de substituir un mite com Cruyff, que havia estat vuit anys a la banqueta del Camp Nou (continua sent el rècord a l’entitat catalana) i havia guanyat, entre altres títols, quatre Lligues consecutives i la primera Copa d’Europa en la història de la institució, Núñez va elegir com a nou preparador l’anglès Bobby Robson, un home veterà, tranquil, capaç de resistir la pressió, amb la tradicional flegma britànica i amb una important carrera.

Ara fa dues dècades d’aquella única temporada amb Robson com a entrenador barcelonista. El tècnic britànic, amic personal de Núñez, va arribar al Camp Nou acompanyat d’un jove ajudant portuguès anomenat José Mourinho, que també va exercir tasques de traductor. El preparador anglès es va trobar a Barcelona un entorn enrarit, dens, crispat i explosiu, dividit entre partidaris de Núñez i de Cruyff,  que li va posar la feina molt difícil i que, en ocasions, va faltar greument la seva persona, doncs fins i tot es va arribar a insinuar que bevia massa alcohol.

Un altra circumstància que va anar en contra de Robson va ser la de realitzar un canvi substancial en el joc de l’equip, doncs es va passar del sistema ofensiu, atractiu i arriscat de Cruyff, que normalment només utilitzava tres defenses, al més segur, tàctic i no tan vistós del nou entrenador, que de vegades alineava al mateix temps homes com Nadal, Abelardo, Couto i Popescu. Es va arribar a situacions tan increïbles com el dia que l’afecció del Camp Nou va xiular el futbol del conjunt blaugrana en un matx en què va vèncer el Logronyès per 8 a 0.

Durant bona part d’aquella temporada 1996 / 1997, la qual també va ser l’única en què un espectacular, meravellós i extraordinari Ronaldo va jugar al Barça, els resultats de l’equip blaugrana eren molt irregulars, malgrat els gols i les genialitats del davanter brasiler. Fins i tot, i en més d’una ocasió, els seguidors barcelonistes van exigir la destitució de Robson, però hi va haver un clar punt d’inflexió: la tornada de l’eliminatòria de quarts de final de la Copa del Rei al Camp Nou contra l’Atlético de Madrid.

En el xoc d’anada hi va haver empat a dos gols i l’equip blanc-i-vermell dominava en el descans del de tornada per un clar 0 a 3, mentre l’estadi barcelonista es va omplir de mocadors blancs. Tanmateix, en el segon temps, el conjunt barcelonista va fer una espectacular remuntada i va vèncer per un inversemblant 5 a 4. S’ha especulat molt el que va succeir aquella nit al Camp Nou: mentre uns opinen que Robson va portar a terme uns canvis que van canviar radicalment el rumb de l’enfrontament, altres van parlar d’auto-gestió dels futbolistes.

Allò cert és que el Barça va realitzar un canvi radical, va assolir la regularitat necessària, va donar entrada a De la Peña com a titular, va actuar amb un sistema més ofensiu i va conquistar la Recopa i la Copa del Rei (abans, a l’estiu, havia aconseguit la Supercopa d’Espanya), encara que no va poder guanyar el campionat de Lliga, que va obtenir el gris, però efectiu i fiable, Real Madrid de Fabio Capello. Malgrat tot, Robson va donar pas a Louis van Gaal pel que fa a la següent campanya.