Qui
llegeix aquest bloc, sabrà perfectament que sóc totalment contrari al
victimisme, que no veig mai conspiracions ni mans negres i que confio en
l’honestedat arbitral, però no hi ha dubte que aquesta temporada els
col·legiats s’estan equivocant molt i l’últim exemple el tenim en el penal que
va assenyalar el passat diumenge Gil Manzano a favor del Real Madrid, per unes
mans, que semblaven involuntàries, del jugador del Vila-real Bruno Soriano.
És
evident que bastants dels errors arbitrals en aquesta campanya han afavorit
l’equip de Zinedine Zidane i que altres han perjudicat greument el FC
Barcelona, com va ser el cas del gol no assenyalat a Luis Suárez al Benito
Villamarín, quan l’esfèric va entrar mig metre a la porteria del Betis.
Penso
que actualment torna a haver una sèrie d’àrbitres, encapçalats pel valencià
Mateu Lahoz (foto), als quals potser els hi agrada anar de protagonistes, sortir als
diaris l’endemà i anar d’estrelles, com en altres èpoques succeïa també amb
l’asturià Díaz Vega, l’andalús López Nieto o el també valencià Ansuátegui Roca.
Igualment, després d’una important millora en la qualitat dels col·legiats a
partir de la seva professionalització, sembla que els últims anys aquesta ha
empitjorat.
També
s’ha de reconèixer que, davant dels dubtes, i aquests són molts per la
dificultat de prendre una decisió en centèsimes de segon i per aquesta obstinació
de no voler-se usar les noves tecnologies en les jugades més polèmiques, moltes
vegades l’àrbitre o els seus assistents es decanten, encara que sigui de forma
inconscient, a favor dels equips grans i, entre aquests, pel Real Madrid.
Tanmateix,
si el Barça aquesta temporada hagués fet les coses bé, hagués jugat millor i
hagués estat més fidel a la seva cultura futbolística, en aquests moments
podria ser líder folgat de la classificació i no haver d’estar lamentant les
equivocacions arbitrals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario