El central andalús del Real Madrid Sergio Ramos és un
jugador força estrany i irregular, d’aquells futbolistes que són capaços del
millor, però, de vegades, també del pitjor.
Per exemple, Ramos ha salvat en un munt d’ocasions el
seu equip en el darrers minuts de partits, molts d’ells en el temps de
descompte, tal com va succeir en la final de la Lliga de Campions de 2014, però
també de cometre greus errors defensius, marcar-se gols en pròpia porta o
enviar un penal a la segona graderia.
Igualment, l’any 2014, després de ser el gran
protagonista de l’eliminatòria de semifinals de la Champions League contra el
Bayern de Munic i, com ja he indicat, de rescatar el conjunt blanc davant
l’Atlético de Madrid a la final de la competició, disputada a Lisboa, va tenir,
poques setmanes més tard, un rendiment força decebedor al Mundial de Brasil.
Tanmateix, irregularitat a part, el defensa andalús ha
estat, sens dubte, un dels millors centrals del món de l’última dècada, a més
de constituir un fet molt important: és qui millor representa aquell esperit
del Real Madrid d’altres temps, abans de l’era galàctica, caracteritzat per la
lluita, la garra, la fúria i el de no donar mai un partit per perdut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario