Abans d’ahir el FC Barcelona va fer allò que cap club
havia portat a terme en la història: remuntar un 4 a 0 advers en competicions
europees. En la nit màgica del Camp Nou contra el París Saint Germain (6 a 1)
hi van haver varis protagonistes, com Ter Stegen, que va salvar davant Cavani
el 3 a 2, i evidentment Sergi Roberto, que va fer el sisè gol, el que donava la
classificació per a quarts de final de la Champions League, però penso que
Neymar en va ser el gran heroi.
El davanter brasiler, que va ser potser l’únic jugador
blaugrana que es va salvar en el desastre del Parc dels Prínceps de París, va
provocar el penal del 3 a 0, que va transformar Messi; va fer dos gols, el
quart i el cinquè; va lliurar a Roberto l’assistència del sisè, va donar la
cara en tot moment, va exercir de líder, es va posar l’equip a l’esquena en el
període més delicat i va fer la sensació de ser l’únic integrant del Barça que
va creure amb el miracle en els darrers instants del matx.
No és el primer cop que Neymar brilla en un partit
decisiu, si tenim en compte que l’estrella brasilera ha marcat en les finals de
la Copa del Rei dels anys 2015 i 2016, a Barcelona i Madrid respectivament, i
en la de la Lliga de Campions de 2015, a Berlín. A més, tingui o no un bon dia,
estigui més o menys afortunat, el davanter sud-americà sempre apareix, no
s’amaga mai i ho intenta en tot moment, fins i tot quan, en ocasions, és
objecte d’entrades salvatges per part dels rivals.
He de reconèixer, i de vegades ho he explicat en
aquest bloc, que jo no confiava massa en Neymar, sobretot després de la seva irregular
temporada de debut blaugrana, en la campanya 2013 / 2014, i fonamentalment per
aspectes com els de presumptament exagerar algunes faltes, la seva
sobreexposició en les xarxes socials o la seva passió per les festes nocturnes.
Evidentment he de rectificar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario