Després del polèmic cessament de Johan Cruyff, l’any
1996, Josep Lluís Núñez va confiar en l’experiència del seu amic Bobby Robson
per substituir el mite holandès, per fer de pont abans de l’arribada d’un altre
tècnic neerlandès: Louis van Gaal.
En aquella època, el sempre complicat entorn
barcelonista estava més crispat que mai, en una profunda divisió entre els
partidaris de Cruyff i els de Núñez. El caràcter agre, aspre i enèrgic de Van
Gaal va empitjorar encara més les coses, sobretot pel que fa a la seva
relació amb la premsa.
Va ser llavors quan la plataforma L’Elefant Blau,
liderada per un jove advocat anomenat Joan Laporta, va presentar una moció de
censura contra Núñez, la qual es va celebrar i va poder superar el constructor.
Van Gaal, lluny de realitzar el que hagués fet qualsevol altre entrenador, és a
dir, mantenir-se públicament neutral, va defensar el president i, fins i tot,
va arribar a dir que els opositors eren uns mals socis.
De fet, després d’un molt bon començament del
campionat de Lliga, en què, per exemple, el FC Barcelona va vèncer el Real
Madrid al Santiago Bernabéu, Van Gaal va estar molt a prop de la destitució
pels mals resultats. Segons moltes fonts, el preparador holandès es jugava la
continuïtat en un xoc al Nuevo Zorilla davant el Valladolid, que es va saldar
amb victòria gràcies un gol de cap d’un joveníssim Xavi Hernández.
Seguidament, i continuant amb les suposicions, sembla ser
que Núñez va convèncer els capitans de la plantilla, aleshores homes com Pep
Guardiola, Albert Ferrer, Sergi Barjuan o Luis Figo, que Van Gaal continuaria a
la banqueta del Camp Nou passés el que passés. Allò cert és que els futbolistes
van reaccionar i van conquistar el triplet format per Lliga, Copa del Rei i
Supercopa d’Europa.
A la foto, Van Gaal amb un joveníssim José Mourinho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario