Gener de 2015: el FC Barcelona va perdre a Anoeta
contra la Real Sociedad i es va obrir una crisi tremenda al club, també perquè
aquella nit de Sant Sebastià Leo Messi va ser suplent, raó per la qual l’argentí
es va enfrontar a l’entrenador Luis Enrique Martínez. Josep Maria Bartomeu va decidir
cessar el director tècnic Andoni Zubizarreta i anunciar eleccions presidencials
al final de temporada.
No obstant, arran d’una bona feina de vestidor dels
capitans Xavi Hernández i Andrés Iniesta, i després que Luis Enrique assolís un
major pragmatisme, l’equip blaugrana va reaccionar de forma espectacular i va
aconseguir el seu segon triplet Lliga / Copa del Rei / Champions League.
A l’estiu, Bartomeu va arrasar en les eleccions per
davant de Joan Laporta, Agustí Benedito i Jordi Freixa. Penso sincerament que
si els comicis s’hagessin celebrat sis mesos abans, Laporta hagués vençut sense
problemes.
Agost de 2017: Neymar da Silva va marxar al París
Saint Germain, el Barça va ser escombrat pel Real Madrid a la Supercopa
d’Espanya i es va tancar un decebedor, caòtic i inexplicable mercat de fitxatges
pel que fa a la direcció tècnica. Benedito va presentar oficialment la moció de
censura contra Bartomeu, a la qual va donar suport Laporta amb la seva
signatura.
Seguidament, el conjunt que dirigeix Ernesto Valverde
vèncer els primers set partits de Lliga i els dos inicials de la Champions
League, sent líder en les dues competicions, marcant 27 gols i només
encaixant-ne dos.
En resum, Benedito no va aconseguir les signatures
necessàries per a la moció, les quals molt probablement hagués assolit si
hagués començat a demanar-les fa un mes.
Bartomeu, malgrat que les circumstàncies que ho provoquen
són alienes a la seva tasca, està aconseguint un important esperit de
supervivència i, sincerament, no se si això és bo per a l’entitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario