Mai he estat, tal com s’ha pogut comprovar en aquest
bloc, un gran seguidor dels mètodes que Luis Enrique Martínez va utilitzar en
els seus tres anys com a entrenador del FC Barcelona. No vaig estar d’acord amb
el joc més directe i menys de toc que va portar a terme, sobretot durant
l’última temporada a la banqueta del Camp Nou, com tampoc en el fet de donar
tanta importància al trident ofensiu, format per Leo Messi, Luis Suárez i
Neymar da Silva, en detriment del centre del camp, o l’opció de jugar amb les
línies tan separades.
Tanmateix, no es pot oblidar que l’entrenador asturià
va assolir 8 títols de 12 possibles, concretament 2 Lligues, 3 Copes del Rei,
una Supercopa d’Espanya, una Lliga de Campions, una Supercopa d’Europa i un
Mundial de Clubs, destacant el triplet Lliga / Copa / Champions en la seva
primera temporada al club. A més, Luis Enrique va aconseguir una cosa bastant
estranya en la història recent del Barça: conquistar títols sense la necessitat
d’oferir un gran futbol.
Per tant, reconeixent que les alabances al seu
substitut, Ernesto Valverde, són merescudes, no em sembla tan just criticar
Luis Enrique, tal com s’està fent les últimes setmanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario