El passat u d’octubre es va viure un dels dies més
tristos, vergonyosos, lamentables i polèmics des de què la democràcia va
arribar a l’estat espanyol fa quatre dècades. La Policia Espanyola i la Guàrdia
Civil van carregar, de forma salvatge i sense miraments, contra ciutadans
pacífics i inofensius, molts d'ells persones grans, quan l’únic “delicte” que
realitzaven era custodiar un centre electoral o voler emetre una papereta en
una urna.
Josep Maria Bartomeu i la seva directiva van decidir
suspendre el partit que el FC Barcelona havia de disputar contra la UD las
Palmas al Camp Nou, però sembla que dues raons van fer canviar de parer al
president i optar per portar-lo a terme sense públic: d’una banda, el desig de
la majoria dels futbolistes blaugranes a jugar l’encontre i, d’altra banda, la
possible sanció de la Lliga de Futbol Professional, dirigida pel madridista i
exmembre de Fuerza Nueva Javier Tebas, que podria haver suposat una pèrdua de
fins a nou punts en la classificació.
En primer lloc, hauria considerat la mesura de
suspendre el matx justa, digna, correcta i natural i, en segon lloc, es va
demostrar novament la debilitat i feblesa que Bartomeu i la seva junta mostren
davant els diferents organismes futbolístics, tant estatals com internacionals.
La mesura de Bartomeu ha tingut un munt de crítiques,
algunes fins i tot duríssimes, i ha provocat ja la dimissió de dos directius,
entre ells el vicepresident Carles Vilarrubí. No obstant, i malgrat ser molt
crític amb el màxim dirigent barcelonista, com tantes vegades he mostrat en
aquest bloc, en aquest tema no vull ser massa dur, més aviat al contrari, amb
el president.
Estic d’acord amb Bartomeu que el fet de jugar-se el
xoc a porta tancada va suposar un gran impacte mediàtic, i així va quedar
constatat i reflectit en la premsa internacional, i no em semblava una bona idea
exposar-se a la pèrdua de nou punts, doncs, reconeixent que a Espanya (només
faltaria) hi ha un gran número de persones amb seny (segurament la majoria,
encara que una es caracteritza pel seu etern silenci), aquells que no compten
amb aquest atribut, és a dir, per exemple els d’”A por ellos !,” no haguessin
fet una altra cosa que utilitzar la burla, la ironia i el sarcasme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario