Per començar aquest article vull deixar clar que, si
bé no em sento nacionalista, si estic a favor de la independència de Catalunya
per varis motius, per exemple, per poder preservar sense dificultats la
llengua, la cultura i la història del nostre país i deixar de pertànyer a un
estat dirigit per un govern que mai ha condemnat el franquisme, que autoritza
els seus cossos policials a agredir ciutadans pacífics, entre ells nens i gent
gran, i que mira cap a una altra banda quan hi ha altercats de caire feixista,
mentre el principal partit de l’oposició sembla no immutar-se davant de tot
això.
Dit això, em sembla que al FC Barcelona se li demana
massa. El president Josep Maria Bartomeu (foto), un home que he criticat
moltíssim en aquest bloc, va rebre un munt de denúncies, crec que una mica
injustes, per decidir que es disputés l’u d’octubre, el dia del Referèndum, el
matx Barça – Las Palmas a porta tancada i una cosa similar va succeir la
setmana passada quan no va cedir el Camp Nou perquè activistes de l’Assemblea
Nacional Catalana exhibissin una gran pancarta al recinte.
Sóc conscient que Bartomeu sempre dubta i que, per
tant, mai deixa ningú content malgrat voler fer precisament el contrari i que
el Barça sempre ha estat considerat més que un club, sense oblidar el seu ressò
a nivell internacional. Tanmateix, penso que a l’entitat blaugrana se li exigeixen
massa coses que no són de la seva competència i que no pot realitzar tasques
que pertanyen a la classe política, que, per cert, encara no ha proclamat,
sense suspensió, la declaració unilateral d’independència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario