La mort de l’exfutbolista asturià Enrique Castro Quini
m’ha fet recordar, com no podia ser d’una altra manera, el segrest que va
patir el davanter l’any 1981, durant la seva primera temporada com a jugador del FC
Barcelona. Aquell succés va ser un dels exemples de desgràcies que tenien lloc al
club blaugrana durant les dècades dels 70 i 80 i que servien com a excusa per
explicar diferents fracassos esportius de l’entitat, en un període en què el
victimisme era la nota dominant al Camp Nou.
1977 (expulsió de Cruyff). Johan Cruyff havia
realitzat una temporada inicial al Camp Nou excepcional, però va baixar força
el seu rendiment en les dues posteriors, en la primera per l’esforç que havia
fet durant el Mundial d’Alemanya (en aquella època la preparació física no
estava massa evolucionada) i en la segona pel seu enfrontament amb l’entrenador
alemany Hennes Weisweiler. Durant la quarta campanya, l’estrella holandesa va
tornar a rendir de manera fantàstica,
cosa clau perquè el Barça fos líder de la classificació i semblés llançat cap
al títol de Lliga, però, en un matx polèmic contra el Màlaga a l’estadi
barcelonista, que va acabar en empat a un malgrat que els andalusos eren els
clars cuers de la taula, l’àrbitre madrileny Melero Guaza va expulsar Cruyff
per insultar-lo. Johan va comentar que, referint-se a Clares, només havia dit:
“Manolo marca ya”. El Barça va acabar superat en aquell campionat per
l’Atlético de Madrid de Luis Aragonés.
1979 (accident de l’esposa de Krankl). En un derbi
contra l’Espanyol al Camp Nou, el golejador austríac Hansi Krankl va ser
expulsat. El davanter, molt enutjat per la targeta vermella, se’n va anar als
vestidors i va sortir ràpidament de l’estadi per dirigir-se al seu domicili,
moment en què va tenir un accident de cotxe en què la seva dona va quedar
ferida greu i ingressada en un hospital. Llavors es va comentar que aquell
afer, succeït en un període en què el Barça ja tenia la Lliga perduda, podia
motivar que el club no guanyés la Recopa, que es va convertir en el gran
objectiu de l’exercici, el primer de Josep Lluís Núñez com a president.
Tanmateix, després de la recuperació de la seva esposa, Krankl va tornar als
terrenys de joc i va ser bàsic perquè el conjunt que dirigia Joaquim Rifé
conquistés el trofeu europeu en una nit màgica a Basilea.
1981 (segrest de Quini). Després d’un matx al Camp
Nou, en què el Barcelona va vèncer (6-0) l’Hèrcules, encontre en què el
davanter asturià va marcar dos gols,
Quini va ser segrestat a prop de la seva residència de les Corts per
tres aturats aragonesos, que el van tancar en un soterrani de Saragossa durant
25 dies. El bloc blaugrana, de la mà d’Helenio Herrera, que havia substituït
Laszlo Kubala en l’inici de la temporada, es trobava en un gran moment i estava
a punt d’assolir el liderat, però després d’aquell succés, l’equip es va
ensorrar i va acabar la Lliga en cinquena posició, encara que ho va compensar
una mica guanyant posteriorment la Copa del Rei, amb el Brujo de gran
protagonista.
1981 (lesió de Schuster). El centrecampista alemany
jugava la seva segona temporada al Camp Nou i el seu rendiment, malgrat les
rareses i peculiaritats del futbolista, era excel·lent. No obstant, a l’antic
estadi de San Mamés, Bernd Schuster va caure greument lesionat arran d’una dura
entrada del defensa de l’Athletic Club Andoni Goikoetxea. El jugador germànic,
que no va realitzar precisament la rehabilitació més idònia, ja no va actuar
més en aquell exercici i el Barça, entrenat pel també alemany Udo Lattek, va
acabar perdent una Lliga que semblava tenir totalment encarrilada. Més tard, el
conjunt blaugrana va conquistar la seva segona Recopa al mateix estadi
barcelonista.
1982 (hepatitis de Maradona). L’estella argentina va
ser fitxada després del Mundial d’Espanya organitzat l’estiu de 1982 i, a
finals d’aquell any, Diego Armando Maradona, que havia començat de forma molt
esperançadora la seva trajectòria blaugrana, va emmalaltir a causa d’una
hepatitis, que el va tenir uns mesos allunyat dels terrenys de joc. Quan va
tornar, el Pelusa no va poder evitar que un altre campionat de Lliga s’escapés,
tot i que va ser clau en els títols de la Copa del Rei i la Copa de la Lliga,
assolits tots dos en finals contra el Real Madrid i amb el també argentí César Luis Menotti, que havia reemplaçat el
destituït Lattek.
1983 (lesió de Maradona). En el començament de la
Lliga 1983 / 1984, en un partit que Barça i Athletic Club van jugar al Camp
Nou, Maradona va ser objecte d’una duríssima i salvatge entrada per part de
Goikoetxea, el mateix home que havia ocasionat la lesió de Schuster dos anys
abans. La figura argentina va haver de romandre novament uns mesos inactiu i,
quan va tornar, el bloc de Menotti, que havia aconseguit la Supercopa
d’Espanya, no va poder guanyar cap títol més, perdent la final de la Copa del
Rei al Santiago Bernabéu contra el mateix Athletic, en un enfrontament que va
acabar en una tangana espectacular amb el protagonisme de Maradona, que
seguidament va fitxar pel Nàpols.
1986 (l’enfrontament Núñez – Schuster). Durant la
pròrroga de la trista final de la Copa d’Europa de l’any 1986, a l’estadi
Sánchez Pizjuán de Sevilla, Schuster va ser substituït per Terry Venables i va
marxar del recinte andalús sense esperar el desenllaç de la tanda de penals,
que el Barça va perdre. El president Núñez va decidir separar l’alemany de la
plantilla i aquest no va jugar cap partit en tota la temporada 1986 / 1987. El
migcampista, que no agradava massa a Venables i fitxaria al cap de dos anys pel
Real Madrid, va denunciar Núñez i l’equip es va quedar aquella campanya en
blanc quant a títols.
1988 (el Motí de l’Hesperia). Sumit el club
barcelonista en una de les seves pitjors crisis de la història, tant des del
pla esportiu com des de la faceta social, la pràctica totalitat de la plantilla
del FC Barcelona va demanar, en una roda de premsa efectuada a l’hotel Hesperia
de les Tres Torres, la dimissió de Núñez. Tanmateix, i malgrat que llavors el
constructor passava per una de les èpoques de menor popularitat, el president va
sortir engrandit d’aquell afer, doncs els socis i afeccionats es van col·locar
contra els futbolistes, que estaven realitzant una pèssima temporada, malgrat
que van acabar guanyant la Copa del Rei. Després d’aquell tristíssim i
vergonyós episodi, Núñez va fitxar com a entrenador Johan Cruyff, el favorit de
l’oposició, i la història de la institució barcelonista faria un tomb
espectacular.
Per demostrar el canvi de mentalitat que ha realitzat
la societat barcelonista els últims temps, podem veure com alguns contratemps
que hi hagut des de la dècada dels 90, alguns de molt greus, no van normalment afectar esportivament
l’equip: una greu lesió de Ronald Koeman i una llarga sanció de Hristo
Stoitxkov que van coincidir en el temps (1990), l’atac de cor que va sofrir
Johan Cruyff (1991), lesions de creuats de Thiago Motta, Gabri Garcia, José
Edmilson i Henrik Larsson (2005), lesió molt greu de Xavi Hernández i
continuats problemes físics d’un jove Leo Messi (2006), càncers de Tito
Vilanova i Éric Abidal (2011), absència de Vilanova, quan ja exercia de
principal entrenador, per realitzar rehabilitació a Nova York (2013), mort de
Vilanova (2014) i enfrontament entre Luis Enrique Martínez i Messi (2015).
A la foto, Quini abraçat a Núñez arran de ser
alliberat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario