EL CAS ANDRÉ GOMES

Per començar aquest article, vull deixar ben clar que els futbolistes, per molt professionals, famosos, populars i rics que siguin, no deixen de ser éssers humans i que, per tant, tenen sentiments i preocupacions diversos. En conclusió, no ha de ser gens fàcil jugar a futbol quan un estadi com el Camp Nou et xiula cada cop que toques la pilota. Igualment, estic totalment en contra d’escridassar un integrant del teu propi equip, a no ser que es tracti d’un cas de flagrant indisciplina.

Tanmateix, un futbolista professional ha d’estar preparat per suportar la pressió, sobretot si fitxes per un dels millors clubs del món, com és el cas del FC Barcelona, i jugues davant una de les afeccions més dures i exigents del planeta com és la del Camp Nou, que ha acostumat a aplaudir i ovacionar jugadors que ho donen tot, com podria ser el cas de Carles Puyol, però que, en canvi, no té paciència amb homes aparentment freds com Carles Rexach.

Personalment, un any i mig després del seu fitxatge pel club blaugrana, no entenc encara la contractació d’André Gomes, doncs a més der ser un jugador gèlid, em sembla lent i amb l’agreujant que reté massa estona l’esfèric, quan el Barça, si s’utilitza la filosofia imperant al club els últims 30 anys, necessita futbolistes que moguin la pilota amb rapidesa i que actuïn al primer toc. La seva arribada al Camp Nou va ser, penso, un exemple més que Luis Enrique Martínez cada cop estava més allunyat de l’ADN Barça.

Acaben de sortir a la publicació Panenka unes declaracions molt fortes de l’internacional portuguès, en què per exemple comenta que li fa por sortir al carrer o que està vivint un infern a l’entitat catalana. Penso que Gomes està demostrant, amb aquests comentaris, que no està preparat per a una responsabilitat tan important com és ser integrant de la plantilla del Barça. Altres futbolistes de la societat barcelonista, com el ja citat Rexach, Francisco José Carrasco, Ronald Koeman, durant la seva primera temporada al club, o Víctor Valdés també van haver de sentir els xiulets de l’estadi i van sortir endavant, entre altres coses, perquè sabien aguantar la pressió i comptaven amb una fèrria mentalitat. 

A més, el centrecampista lusità, encara que mai ha estat un titular fix, ha comptat amb un munt d’oportunitats, tant la campanya anterior amb Luis Enrique com en l’actual amb Ernesto Valverde. Com s’haurien se sentir jugadors que a penes compten per al tècnic extremeny com són Yerry Mina, Denis Suárez o Paco Alcácer ?