miércoles, 14 de marzo de 2018

LA IMPORTÀNCIA D’UN ESCUT











Moltes vegades es diu que un club de futbol, teòricament inferior, pot superar un altre, amb el paper de favorit, per la força de l’escut. Encara que pot semblar una afirmació gairebé metafísica, jo crec força en aquest fet.

Quan Real Madrid i París Saint – Germain (PSG) van ser emparellats, el passat mes de desembre, als vuitens de final de la Lliga de Campions, molts opinaven que el conjunt francès era favorit davant el bloc espanyol, però finalment els homes de Zinedine Zidane han superat la ronda i ho han fet amb un inapel·lable parcial de 5 a 2.

És evident que han estat moltes i variades les causes de la classificació madridista, com per exemple la sòlida mentalitat blanca en la Champions League, la lesió de Neymar per al partit de tornada al Parc dels Prínceps, els errors d’Unai Emery o l’aparent desídia en què van jugar el segon matx alguns futbolistes de l’equip de París, però, sens dubte, una molt important va ser la força simbòlica de l’escut madridista o el pes de la samarreta blanca.

Jo sempre he considerat tres esquadres que han guanyat al llarg de la història amb el simbolisme del seu escut, concretament Real Madrid, AC Milan i Bayern de Munic, encara que, pel que fa als italians, estan perdent molta força els darrers anys; altres equips que el van tenir, però amb el pas del temps l’han perdut, com són els casos de Liverpool FC, AFC Ajax o Inter de Milà, grup en el qual podria unir-s’hi ben aviat el Milan; conjunts que s’han limitat a comptar amb aquest poder només a nivell nacional o estatal, com n’és l’exemple del Juventus FC, o entitats que l’han assolit amb el pas del temps, sent molt significatiu el cas del FC Barcelona, que va passar de ser un club històricament perdedor a fer un tomb espectacular des del dia en què Johan Cruyff es va convertir en el seu entrenador.

Entitats que han estat comprades per multimilionaris procedents del món àrab, la Xina, Rússia o els Estats Units, no poden aconseguir de la nit al dia el potencial, la mentalitat o la força de clubs històrics i els exemples més clars en són el propi PSG o el Manchester City, encara que aquest club, amb un tècnic extraordinari com Pep Guardiola, ho podria obtenir relativament aviat.

A la foto, Nasser al Khelaïfi, el president quatarià del PSG.

No hay comentarios: