Comprenc que la premsa esportiva, tant la de Madrid
com la de Barcelona, escombrin cap a casa, però no que sigui fanàtica,
respectivament, de Real Madrid i FC Barcelona o que canviï dràsticament
d’opinió segons les circumstàncies.
Neymar es per mi un grandíssim futbolista i, si la
vida nocturna, les festes, l’ambició del seu pare i els famosos trolls que l’acompanyen
arreu ho permeten, podria convertir-se en breu, i per molts anys, en el millor
jugador del món.
Tanmateix, Neymar té una forma de jugar que treu de
polleguera els adversaris, tant jugadors, com entrenadors i afeccionats. Les
seves exageracions quan és objecte de falta, encara que alguna vegada rep
entrades molt dures, i el fet de recrear-se quan el marcador ja és molt
favorable al seu equip provoquen una gran animadversió dels rivals, entre ells
tècnics tan seriosos com Juan Ignacio Martínez i Neil Lennon.
Quan el brasiler actuava de blaugrana, la premsa de
Barcelona comentava que atacant Neymar s’ofenia el futbol, la creativitat o la
fantasia, però ara que és jugador del París Saint – Germain, i en un futur
podria fitxar pel Real Madrid, l’estrella de la Canarinha és un provocador, un
exagerat i un gran “actor”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario