El passat dimarts dia 10, i després de nou temporades
al club blanc, Cristiano Ronaldo va anunciar la seva marxa del Real Madrid per
fitxar pel Juventus de Torí.
Sincerament, Ronaldo, admetent que es tracta d’un
grandíssim futbolista, és un jugador que mai m’ha convençut totalment, potser
per ser un home profundament individualista i que, alguns cops, ha fet l’afecte
d’anteposar la seva persona que no pas el col·lectiu. Sembla que és un
d’aquells esportistes que se sent més a gust perdent, però sent l’estrella del
seu equip, que guanyant, però passant les seves accions bastant desapercebudes,
tal com va succeir en l’última final de la Champions League a Kiev.
Tanmateix, Cristiano abandona el Santiago Bernabéu amb
uns números espectaculars: amb els blancs ha conquistat dos campionats de
Lliga, dues Copes del Rei, dues Supercopes d’Espanya, quatre Lligues de
Campions, tres Supercopes d’Europa i tres Mundials de Clubs, a més de quatre
Pilotes d’Or (la primera la va assolir com a membre del Manchester United) i un
munt de gols, molts d’ells decisius per assolir els títols descrits.
L’internacional portuguès, un rematador excepcional,
deixa el Real Madrid indiscutiblement com un símbol de la històrica entitat
espanyola, a la mateixa altura, i en algun cas en una esfera superior, que
mites del madridisme com Alfredo di Stefano, Paco Gento, Ferenc Puskas, Raúl
González o Iker Casillas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario