Durant l’actual segle XXI, Anglaterra ha comptat amb
una sèrie d’individualitats extraordinària, potser la millor de la seva
història, formada per futbolistes com Hart, Neville, Ferdinand, Campbell,
Young, Gerrard, Scholes, Beckham, Lampard, Rooney o Owen, però mai va
aconseguir brillants resultats i si, pel contrari, moltes decepcions.
Anglaterra, que fa dos anys va ser eliminada per la
modestíssima Islàndia als vuitens de final de l’Eurocopa de França, arribava a
terres russes amb unes expectatives molt baixes, fins el punt que el fet de
superar la fase de grups ja es considerava una participació acceptable, però la
selecció dels Tres Lleons ha sorprès amb bons resultats i, sobretot, un joc notable
que ha donat una gran importància a l’estratègia.
Un tècnic desconegut per al gran públic, i que en
principi havia de ser un seleccionador de transició, Gareth Southgate, ha dirigit
un esquadra només amb dos jugadors de la vella guàrdia, Young i un molt poc
participatiu Cahill, i un sol futbolista amb categoria d’estrella, el golejador
Kane (foto), a més d’homes, alguns d’ells que han donat un gran rendiment a la
Copa del Món, com el porter Pickford, McGuire, Walker, Stones, Trippier,
Henderson, Dier, Lingard, Alli, Sterling, Vardy i Rashford.
Anglaterra, que ha arribat per tercer cop en la seva
història a unes semifinals mundialistes (abans ho havia aconseguit quan va
conquistar el títol com a amfitriona l’any 1996 i l’any 1990 a Itàlia), ha
tingut com a equip tipus: Pickford, McGuire, Walker, Stones, Trippier, Dier,
Henderson, Lingard, Alli, Sterling i Kane, sent igualment bàsica la
participació de Rose, Jones, Alexander – Arnold, Delph, Loftus – Cheek, Vardy i
el jove Rashford. Els jugadors més
destacats de Southgate han estat Pickford, Stones, Young, Henderson, Lingard,
Alli i Kane, que, tot i que ha acabat com a màxim anotador del campionat, ha
anat clarament de més a menys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario