Durant la dècada dels 80 del segle XX, Bèlgica va
tenir una excel·lent generació de futbolistes, els quals van disputar la final
de l’Eurocopa de 1980 a Itàlia, la qual van perdre davant Alemanya Occidental a
Roma, i van jugar les semifinals del Mundial de 1986 a Mèxic, quan van caure
eliminats en semifinals per l’Argentina d’un excepcional Maradona, per ser
superats més tard per França en la lluita pel tercer lloc.
En aquell equip, que va dirigir Guy Thys, hi formaven
part jugadors com Pfaff i Preud’homme, dos dels millors porters de la seva
època; Gerets, Van Moer, Vandermissen, Van der Elst, el golejador Vandenbergh o
dos homes d’una gran qualitat tècnica: Vercauteren i Ceulemans. Aquell era,
però, un conjunt que es caracteritzava per la seguretat defensiva i un futbol
molt tàctic.
Pel contrari, el bloc actual, amb la direcció del
català Robert Martínez, és una esquadra ofensiva, atractiva i que practica un
futbol de toc i combinació, el qual ha guanyat la totalitat d’encontres
disputats a Rússia – els tres de la fase de grups, el dels vuitens de final
contra el Japó, el dels quarts de final davant la poderosa Brasil i el de la
lluita pel tercer lloc enfront Anglaterra –, excepte el de les semifinals
contra la rocosa, sòlida i futura campiona França.
El grup del tècnic de Balaguer, que ha aconseguit la
millor posició en un Mundial en la història de la selecció belga, ha tingut com
a equip base el format per Courtois, Meunier, Anderweireld, Kompany,
Vertonghen, Witsel, Fellaini, De Bruyne, Chadli, Eden Hazard i Lukaku, sent
també important el concurs de Boyata, Vermaelen, Tielemans, Carrasco, Dembélé,
Thorgan Hazard, Januzaj, Mertens i Batshuayi.
Els millors jugadors del combinat belga han estat un gran De Bruyne, el
golejador Lukaku, Courtois, votat com a millor porter del campionat, i Eden
Hazard (foto), elegit Pilota de Plata del torneig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario