El passat dissabte, en el matx de Lliga al Camp Nou
contra el Getafe, el porter alemany Marc Andre ter Stegen (foto) va tornar a
ser l’estrella de l’encontre. En aquest fet penso que hi ha un aspecte positiu
i un altre de negatiu: el primer que, com ha demostrat en un munt d’ocasions,
el meta germànic es un home que té un joc amb els peus extraordinari, i el
segon, que segurament no hauria de tenir tant de protagonisme en un equip de
les característiques del Barça.
Abans de continuar aquest article, vull deixar clara
la meva admiració per l’esforç que està fent l’actual entrenador barcelonista,
Quique Setién, per reintroduir al conjunt blaugrana aspectes que semblaven
oblidats després de les estàncies a la banqueta del Camp Nou de Luis Enrique
Martínez i Ernesto Valverde, com per exemple iniciar l’elaboració de les
jugades des del darrere i evitar rifar la pilota amb un xut cap a endavant.
No obstant, tot i que la col·laboració del porter en
la tasca de pujar l’esfèric controlat des de la defensa ha der ser important,
tampoc això hauria de significar que sigui el principal protagonista en aquesta
faceta o que sigui el jugador del bloc barcelonista que més passades realitzi
al llarg d’un partit, per damunt de futbolistes com Gerard Piqué, Sergio
Busquets, Frenkie de Jong, Arthur Melo o Leo Messi.
Però, a més a més, Ter Stegen és protagonista xoc rere
xoc per les seves aturades i això penso que encara és més greu. Si recordem els
que potser han estat els dos millors Barça de la història, almenys de l’època
moderna, els entrenats per Johan Cruyff i Pep Guardiola, els porters, Andoni
Zubizarreta en el primer cas i Víctor Valdés en el segon, intervenien molt poc
al llarg d’un encontre, això si, debut als
riscos defensius que prenien aquelles esquadres, força vegades havien
d’afrontar l’un contra un davant els davanters contraris.
Si no recordo malament, Cruyff, en una de les seves frases
cèlebres que va deixar per a la posteritat, va comentar una vegada que el Barça
no tenia perquè disposar d’un arquer espectacular, doncs no era necessari per
les vegades que hauria d’intervenir, però això si, havia de ser un home molt
hàbil alhora de trobar-se sol davant un adversari i, evidentment, comptar amb
un excel·lent joc amb els peus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario