Actualment, el FC Barcelona és una societat caòtica:
un president, Josep Maria Bartomeu, que actua a batzegades; un secretari
tècnic, Éric Abidal, que fa unes declaracions explosives després de ser incapaç
de fitxar un davanter centre durant el mercat d’hivern, i una plantilla curta,
veterana i descompensada, sobretot després de les lesions de Luis Suárez i
l’enèsima d’Ousmane Dembélé.
Tanmateix, ara fa cinc anys, la situació era similar o
fins i tot pitjor: l’enfrontament entre el tècnic Luis Enrique Martínez i Leo
Messi, la decisió de Bartomeu de destituir com a director tècnic Andoni
Zubizarreta, al qual se’l segueix enyorant enormement al Camp Nou, o
l’avançament de les eleccions per part del president.
Aquell Barça, que fins aleshores havia realitzat un
exercici molt irregular, va tenir una reacció espectacular i es va endur el
triplet, el segon en la història de la institució, format per Lliga, Copa del
Rei i Champions League.
En aquests moments, potser perquè el nou entrenador Quique
Setién sembla que s’està guanyant el vestidor en general i Messi en particular
(serà més complicat que pugui aplicar les seves idees en un grup bastant
autocomplaent i acostumat aparentment a prendre decisions que no li corresponen),
alguns esperen un fet similar al de l’any 2015, evidentment sense possibilitat
de triplet perquè el Barça ha estat eliminat a la Copa del Rei, circumstància
que, tenint en compte el problemes de plantilla reduïda que té l’entitat, pot
ser una notícia positiva per al club.
No obstant, no soc massa optimista per importants
diferències amb el que va succeir fa cinc anys: en primer lloc, ja no formen
part del planter els llavors capitans Xavi Hernández i Andrés Iniesta, que van
tenir un paper clau per solucionar la crisi; en segon lloc, homes decisius com
Gerard Piqué, Jordi Alba, Sergio Busquets, Messi i Suárez compten amb cinc anys
més; en tercer lloc, el triplet del 2015 es va assolir fonamentalment per les
accions dels tres davanters, l’argentí, l’uruguaià i el brasiler Neymar da
Silva, que ja no forma part de la plantilla, i, finalment en quart lloc,
perquè, com ja he comentat en l‘anterior paràgraf, tinc seriosos dubtes que els
jugadors estiguin disposats a assimilar els mètodes de Setién, sense oblidar
les diferències que poden existir entre Leo i Antoine Griezmann o, lògicament,
tenint en compte les incidències derivades dels ara lesionats.
A la foto, Bartomeu i Abidal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario