Estiu de 1973: el FC Barcelona va tornar a sumar una
temporada decebedora en la qual no va sumar cap títol oficial i ja eren 13 anys
sense obtenir el campionat de Lliga. Va ser aleshores quan es va permetre de nou
fitxar futbolistes estrangers a Espanya, fet que va aprofitar el llavors president
de la institució catalana, Agustí Montal, per contractar el millor jugador del món
de l’època, l’holandès Johan Cruyff, que acabava de conquistar amb l’Ajax
d’Amsterdam tres Copes d’Europa consecutives.
Cruyff, que per problemes burocràtics no va poder
debutar fins a la sisena jornada de Lliga, amb unes actuacions prodigioses,
va ser clau perquè el Barça tornés a conquistar el torneig de la regularitat, a
més d’una forma espectacular perquè el conjunt que dirigia el també holandès
Marinus Michels va aconseguir matemàticament el títol, al Molinón de Gijón,
quan encara restaven cinc jornades per al final de la competició.
A part de què aquell campionat sempre serà recordat perquè
el club barcelonista va trencar una ratxa negativa de 14 anys sense assolir el
títol de Lliga, va passar també a la història per l’extraordinari triomf del
bloc de Michels al Santiago Bernabéu, on l’equip blaugrana va vèncer el Real
Madrid per un contundent 0 a 5.
Dos gols a la primera part, marcats per Asensi i
Cruyff, aquest després de realitzar una jugada individual meravellosa, i tres
anotacions més en el segon temps, amb dianes del mateix Asensi, el capità Juan
Carlos i el peruà Cholo Sotil, van donar l’històric triomf davant una esquadra
blanca que es trobava en el final d’una època, doncs el tècnic serbi Miljan
Miljanovic acabava de substituir el mític Miguel Muñoz, que va romandre 14 anys
assegut a la banqueta madridista.
En aquella històrica nit, en què Michels no va poder comptar
per lesió amb el porter titular Salvador Sadurní, el preparador neerlandès va
alinear Pere Valentí Mora, Joaquim Rifé, Antoni Torres, Quique Costas, Jesús
Domingo de la Cruz, Juan Carlos Pérez, Marcial Pina, Juan Manuel Asensi, Carles
Rexach, Johan Cruyff i Hugo Sotil, entrant posteriorment Manuel Tomé.
A la foto, Sotil fa de cap el 0 a 5 definitiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario