L’entitat torinesa va aconseguir el passat diumenge un
fet mai assolit en les grans Lligues europees: guanyar de forma consecutiva nou
campionats de Lliga. La Vecchia Signora va conquistar el seu 34è Scudetto, que
en serien 36 si no fos pels dos que va perdre per temes de corrupció als
despatxos durant la primera dècada de l’actual segle i que va ocasionar un
sonor descens a la Sèrie B.
La marxa de la banqueta del Juventus Stadium de
Massimiliano Allegri, un d’aquests entrenadors que funcionen molt bé en
competicions de regularitat, va aixecar certa incertesa, especialment perquè el
seu substitut, l’extècnic del Nàpols i el Chelsea Maurizio Sarri, és un
preparador que aposta per un futbol ofensiu, de toc i que pren certs riscos,
unes característiques que no han estat massa usuals en la història de
l’esquadra piemontesa. No obstant, el conjunt bianconero ha estat finalment
clarament superior a equips com l’Inter de l’enèrgic i passional Antonio Conte,
l’atractiu Lazio de Simone Inzaghi o el sorprenent i espectacular Atalanta de
Gian – Piero Gasperini, en una temporada en què clubs com el Roma, el Milan i
el Nàpols, que ha assolit la Coppa, han estat molt irregulars.
Sens dubte, ara el gran objectiu del Juventus serà
aixecar el trofeu de la Champions League a Lisboa el pròxim mes d’agost,
sobretot si tenim en compte que el club de Torí no obté el torneig des de 1996,
quan va aconseguir el seu segon campionat, i ha perdut les últimes cinc finals
disputades. Per començar, el bloc de Sarri haurà d’aixecar un 1 a 0 de l’anada
dels vuitens de final contra l’Olympique de Lió.
Entrenador:
Sarri.
Capità: Chiellini.
Estrella:
Ronaldo.
Jugador
més destacat de la temporada: Ronaldo.
Màxim
anotador: Ronaldo.
Revelació:
Bernardeschi.
Altres
tres futbolistes significatius: Bonucci, Pjanic (foto) i Dybala.
Onze tipus:
Szczesny, Danilo, Bonucci, De Ligt, Sandro, Cuadrado, Pjanic, Bernardeschi,
Ronaldo, Higüaín i Dybala.
Altres
homes importants: De Sciglio, Chiellini, Khedira, Rabiot, Matuidi, Betancur,
Rugani, Demiral, Ramsey i Costa.
El
millor: una marca històrica de títols consecutius.
El
pitjor: la sensació que els mètodes de Sarri van ser en principi difícils
d’assimilar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario