La selecció espanyola, que abans de l’any 2008 havia
aconseguit escassos èxits, el títol de l’Eurocopa de 1964, ser finalista de
l’Europeu de 1984 i arribar a les semifinals del Mundial de 1950, era coneguda
per la fúria, un mètode que normalment va sumar un fracàs rere l’altre.
Després de no tenir massa fortuna en la Copa del Món
de 2006, celebrada a Alemanya, en què Espanya va ser eliminada en vuitens de
final per França, Luis Aragonés va decidir portar a terme una renovació del
conjunt estatal, tant de futbolistes com de sistema. Pel que fa al primer cas, per
exemple va decidir no convocar més el madridista Raúl González, que llavors era
el jugador espanyol més mediàtic, fet que va motivar unes crítiques furibundes
de la premsa de la capital espanyola, i, quant al segon apartat, va prendre la
decisió d’inculcar un estil molt semblant al que Johan Cruyff havia introduït al FC Barcelona, mitjançant un joc de toc, atractiu, de protagonisme al mig del
camp i clarament d’atac.
El tècnic madrileny va decidir aleshores lliurar el
lideratge de la selecció a homes com Iker Casillas, Carles Puyol, Sergio Ramos,
Xabi Alonso, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, David Silva, David Villa o
Fernando Torres i, amb un futbol excel·lent, l’equip espanyol va conquistar a
Viena l’Eurocopa celebrada a Àustria i Suïssa.
Malgrat el títol, Aragonés va decidir marxar i Vicente
del Bosque va ocupar el lloc de seleccionador. El tècnic salmantí, un home
culte i intel·ligent, amb bon criteri, va decidir no canviar massa les coses i,
amb la mateixa base de l’any 2008 i la incorporació de futbolistes com Gerard
Piqué, Sergio Busquets o Pedro Rodríguez, va afrontar el Mundial de 2010,
organitzat a Sud-àfrica.
Espanya va començar molt malament el campionat, el
primer jugat al continent africà, al perdre contra Suïssa, però després va
poder redreçar el rumb amb els triomfs contra Hondures i Xile. En vuitens de
final va eliminar Portugal, en quarts de final es va imposar al Paraguai, en un
matx que va necessitar de pròrroga, i en semifinals, amb un gol de Puyol, es va
desfer d’Alemanya.
En la final, disputada a Johannesburg, el bloc de Del
Bosque va vèncer Holanda gràcies a un gol d’Iniesta en els últims minuts de la
pròrroga. El preparador castellà va alinear en aquella històrica nit l’onze
format per Iker Casillas, Sergio Ramos, Gerard Piqué, Carles Puyol, Joan
Capdevila, Xavi Hernández, Sergio Busquets, Xabi Alonso, Andrés Iniesta, Pedro
Rodríguez i David Villa, entrant posteriorment Jesús Navas, Cesc Fàbregas i Fernando Torres.
Com es pot apreciar, la base del FC Barcelona, llavors
en el seu millor moment de la història, durant l’era d’entrenador de Pep
Guardiola, era molt clara i en aquella jornada van ser titulars Piqué, Puyol, Busquets,
Xavi, Iniesta i Pedro, tenint en compte també que Villa acabava de fitxar per
l’entitat catalana, que Víctor Valdés havia estat convocat com a tercer
porter i que Fàbregas era un producte de la Masia.
Dos anys més tard, amb Del Bosque encara de
seleccionador, Espanya va assolir a Kiev l’Eurocopa de 2012, organitzada per
Polònia i Ucraïna, i es va convertir en el primer equip en enllaçar Eurocopa,
Mundial i de nou Europeu.
A la foto, Iniesta després de marcar el gol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario